Poc públic per a un bon concert
Ramon Escalè Trio va actuar ahir dissabte al Casal Nova Aliança, al carrer Bonaire, davant una mica més de seixanta persones (menys de la meitat de l'aforament). Era força poca gent pel concert estrella del Primer Festival de Jazz de Mataró però suficient com perquè no hi hagués una excessiva sensació de buidor que pot fer fracassar una actuació des de la primera cançó.
Els membres del Trio -capitanejats per un Escalè que va admetre que Mataró s'està convertint en la seva segona residència després de Manresa en virtut de ser també el director de l'exitós cor de gospel de la Casa de la Música- van disfrutar de valent durant l'hora i vint minuts que van ocupar l'escenari, oferint versions de cançons de Gershwin, llatines i de grups com els Beatles. Eren versions i mai millor dit, perquè el trio va demostrar que no s'acontenta amb interpretar una cançó ja escrita amb el màxim de tècnica sinó que totes i cadascunes estaven passades pel seu particular sedàs. I ben digerides, perquè els músics van demostrar tenir coses pròpies a dir en cada tema.
Una llarguíssima versió del Come togheter dels Beatles va cloure un bon recital -en alguns moments va brillant- que va satisfer els amants del gènere però que no va aconseguir cridar prou públic com perquè la vetllada fos recordada en el futur.
El Festival de Jazz de Mataró, si realment es vol consolidar-lo, caldrà replantejar-lo i almenys publicitar-lo molt més del que s'ha fet aquest any. Sinó, molta gent ss seguirà perdent concerts com els d'ahir a la nit, que de ben segur haurien entusiasmat a molts més mataronins dels presents.
Els membres del Trio -capitanejats per un Escalè que va admetre que Mataró s'està convertint en la seva segona residència després de Manresa en virtut de ser també el director de l'exitós cor de gospel de la Casa de la Música- van disfrutar de valent durant l'hora i vint minuts que van ocupar l'escenari, oferint versions de cançons de Gershwin, llatines i de grups com els Beatles. Eren versions i mai millor dit, perquè el trio va demostrar que no s'acontenta amb interpretar una cançó ja escrita amb el màxim de tècnica sinó que totes i cadascunes estaven passades pel seu particular sedàs. I ben digerides, perquè els músics van demostrar tenir coses pròpies a dir en cada tema.
Una llarguíssima versió del Come togheter dels Beatles va cloure un bon recital -en alguns moments va brillant- que va satisfer els amants del gènere però que no va aconseguir cridar prou públic com perquè la vetllada fos recordada en el futur.
El Festival de Jazz de Mataró, si realment es vol consolidar-lo, caldrà replantejar-lo i almenys publicitar-lo molt més del que s'ha fet aquest any. Sinó, molta gent ss seguirà perdent concerts com els d'ahir a la nit, que de ben segur haurien entusiasmat a molts més mataronins dels presents.
Comentaris