Més cinema europeu i en versió original que mai

El novembre de 2001 tancaven els tres cinemes del centre de la ciutat -els Núria, els Mataró i l'Iluro- tots plegats ens vèiem abocats a consumir pel·lícules només al Cinesa Mataró Parc i a fer-ho de la mateixa manera que s'engoleixen les crispetes en els multicines, veient pel·lícules comercials de procedència nordamericana. Vuit anys després, sortosament, podem dir que hem aguantat l'envestida i que l'oferta de cinema "no comercial" -una expressió que no s'acaba d'entendre- és ara més gran que mai, molt més que el 2001. En primer lloc perquè l'acord a què l'Ajuntament va arribar amb els cinemes Verdi el desembre de 2002 ha permès veure a la ciutat centenars de bones pel·lícules, de diferents orígens que abans només podíem contemplar a la Mostra de Cinema. En segon perquè des de l'octubre de 2006 el Foment Mataroní també ha recuperat les projeccions a la seva sala, de manera que podem veure un altre contingent de molt bones pel·lícules gràcies a la iniciativa privada, en aquest cas. I en tercer lloc perquè Cinesa Mataró Parc, igual que ha fet a les seves sales de Sant Cugat del Vallès, ha decidit des del dia 20 de gener oferir un cicle de cinema europeu a les seves instal·lacions mataronines. Per tant, ara mateix, el calendari del cinema alternatiu a la ciutat és: dimarts a Cinesa Mataró Parc, dijous al Monumental, divendres, dissabte i diumenge al Foment Mataroní i també diumenge, cada quinze dies al Monumental.

Tot això es fa perquè el mercat -i les institucions- han detectat que a Mataró hi ha un públic que vol veure cinema d'autor, europeu i en versió original o si més no "cinema no comercial". Aquest diumenge, per exemple, veient La ola al Monumental hi havien 168 persones, un veritable èxit per una programació que es fa cada quinze dies (potser hi va ajudar la celebració de la Fira de l'Arbre, que va tenir una assistència gegant, de més de seixanta mil persones). I d'això, igual que de la qualitat dels títols projectats, ens n'hem de felicitar. Igual que de contemplar com tres pel·lícules projectades en exclusiva a l'Estat espanyol abans de la seva estrena oficial a la darrera Mostra de Cinema han tingut després un èxit abassegador: 'La clase' -Palma d'Or a Cannes-, 'Vals con Bashir' -guanyadora d'un globus d'or- i 'El cant dels ocells', guanyadora del Gaudí a la millor pel·lícula.

Una vegada més, tornant a l'inici, els apocalíptics que presagiaven el final del cinema urbà i de qualitat a la capital del Maresme han hagut de rendir-se a l'evidència: com que hi ha un mercat -creixent- de públic al qual li interessa aquesta proposta, l'oferta sorgeix. El que passa és que, als mataronins, ens encanta, aquesta mena d'escenaris on els bons moren i els dolents es fan forts, una imatge que es podria sintetitzar en allò de "tot s'està perdent".

· Escolta la crònica emesa aquest migdia per Mataró Ràdio.

Comentaris

Entrades populars