Dervitxos giròvags: donar voltes per arribar a Déu

Foto: Aina Fernàndez.

La història va començar amb la cançó que en el seu primer disc en solitari els dedicava Gerard Quinatana, recordant la seva infància, Giròvags [veure vídeo]. Va seguir, ja a Turquia, davant la possibilitat de poder assistir a un espectacle al centre d'Istanbul on els membres d'aquesta congregació religiosa sufí (islàmica, també) oferien una exhibició del seu art als turistes, habillats amb vestit blanc i cinturó negre i el barret característic, cilíndric i de color marró. D'aquesta visita en va sorgir un article publicat l'estiu de 2004 a la revista Dialogal [web], una iniciativa molt lloable d'intercanvi religiós, de diàleg interreligiós en diuen ells. L'article començava així: "De petits, pràcticament tots ho hem fet: posar-nos a rodar sobre nosaltres mateixos a la recerca d’una experiència nova, diferent. I a tots ens ha passat el mateix: com que no hi estem entrenats els efectes d’aquest moviment rotatori són immediats i el subjecte no pot resistir més de vint segons donant voltes, a més del consegüent mal de cap. A Turquia, però, curiosament uns homes fan servir aquesta pràctica com a forma d’alliberar-se de les ansietats terrenals i arribar a Déu. Se’ls coneix com a dervitxos (procedent del persa darvēsh, pidolaire en català) giròvags o com a dervitxos mevlevi, del seu fundador Mevlana." Si voleu llegir-lo sencer cliqueu aquí.