L’hora de les renúncies*

“Una societat que es basa en la comunicació i on la gent se sent més sola que mai, una societat amb totes les possibilitats de consum i amb infinits casos d’anorèxia, una societat d’esquena a la mort, al dolor, a fer-se gran...”. A la Judit Seubas, de 35 anys, no li agrada massa el món que ens ha tocat viure. “La nostra societat no vol sentir parlar de límits. Parla de progrés, de desenvolupament, de consum... la gent creu que quan més consum més nivell de vida. I això és una fal·làcia, perquè això no vol dir més felicitat. No podem continuar consumint d’aquesta manera. Hem de renunciar-hi”.

Renúncia. Límit. Dues paraules que no estan de moda. El panorama, però, no la desanima. Per això, per exemple, mentre estudiava biologia, ja es va apuntar a Ecologistes en Acció: “La meva vivència de la fe va lligada amb aquesta concepció de sostenibilitat. La natura és un signe de la presència de Déu en el món”, afirma. Es queixa del mercadeig que paraules com la sostenibilitat pateixen: “Tothom parla de sostenibilitat, però és que el sistema et roba les paraules. És com el Nadal, que ens el va robar el Corte Inglés fa dècades... Els cristians hem de denunciar aquestes contradiccions”, conclou.

La Judit pertany també a una comunitat de vida cristiana a Barcelona, concretament la de Sagrada Família. Aquest és un moviment no massa arrelat a Catalunya que pretén que els laics visquin junts la fe. Duen a terme trobades, celebren l’eucaristia, fan serveis a les parròquies: “És més que un grup de revisió de vida”, aclareix. Des de fa dos anys, a més, és sòcia de Dones en l’Església i arran d’això es va decidir a estudiar Teologia: “Als laics ens falten fonaments teològics”, assegura.

Per treballar en un projecte d’Ecologistes en Acció ara fa dos anys va deixar la feina que feia: ”Volia fer alguna cosa amb més sentit de fons i que servís d’alguna cosa”, recorda. En aquests tipus d’organitzacions, la Judit explica que la majoria de gent és atea: “Quan saben que ets creient es sorprenen, perquè per a ells són móns molt separats, el d’aquests moviments i el del cristianisme, però per a mi no ho són gens. Fem el mateix però per motius diferents”.

* Publicat a Foc Nou el juny de 2004.