Portugal, tan aprop, tan lluny | El Diaridelamusica.com arrenca a ritme de jazz

Vídeo d'un carrer al barri de l'Alfama, un vespre de l'abril passat.

Parlar de la distància amb Portugal produeix ja de per si melancolia. De la distància mental en contraposició a la distància física, vull dir, que és evident que és molt més petita. Sóc un enamorat de Lisboa, un dels pocs llocs on em podria perdre durant dies i dies, i de Portugal en general. Pel seu aire decadent, que mentalment em connecta amb Cuba, amb Buenos Aires i ciutats italianes. Pel seu aire passat de moda, ara que tots hem de ser fashion. Per les pastisseries que inunden cada racó del Chiado. Per mil motius més [veure post anterior].

Avui Portugal celebra comicis per escollir el seu Parlament i remarco per enèssima vegada la paradoxa que el partit conservador es digui Socialdemòcrata (el d'esquerres és el Socialista, pròpiament dit) i les reminiscències espanyoles -en el nom- del bloc electoral CDS-PP que queda a la dreta d'aquest Partit Socialdemòcrata, un conglomerat que formen el CDS -sí, el mateix acrònim que el partit de Suárez després de la UCD- i el PP, a Espanya el gran partit de l'oposició actualment. A Portugal, el Público és el diari de dretes -a Espanya diríem que no...- mentre que el Diário de Noticias és el rotatiu més esquerranós. Són curiositats, coincidències, si es vol anecdòtiques però que posen de manifest alhora la proximitat amb l'estat espanyol i Portugal però també la llunyania que hi ha entre uns i altres. Els portuguesos, en recents sondejos, indiquen que estarien a favor d'unir-se amb Espanya, bàsicament perquè significaria millorar la seva qualitat de vida. Doncs a mi tampoc m'importaria unir-me amb Portugal. Al cap i a la fi, Catalunya i Portugal tenen uns intercanvis comercials de primera magnitud, segons ha publicat aquests dies la premsa catalana. Podríem convocar un referèndum...

Ignasi Carreras, a la segona edició de 'Nits Estel amb Valors'
Després d'una primera edició protagonitzada per una tertúlia al voltant de la temàtica de la paternitat responsable on van intervenir Lluís Sáez, Jep Alcalde i Carlos Ramon, aquest dilluns a les deu de la nit és el torn de l'entrevista, que en aquesta primera ocasió es dedica a Ignasi Carreras, professor d'ESADE i ex màxim responsable d'Intermon a l'estat, amb motiu de la publicació del seu nou llibre. Carreras va ser entrevistat al número 35 de la revista, dedicat al compromís [Ignasi Carreras: "El compromís més difícil és amb un mateix"]. Recordeu: a Ràdio Estel a través del 106.6 de la FM o a través de www.radioestel.com.

El Diaridelamusica.com arrenca a ritme de jazz

L'excel·lent jazz de l'Horacio Fumero Trio va deixar encantades les més de vuitanta persones que es van acostar aquest passat divendres al Casal de la Nova Aliança de Mataró, reconvertit en un suggerent club de jazz amb tauletes i cadires de feltre vermell. Horacio Fumero, antic contrabaixista del mític pianista català Tete Montoliu, va oferir un concert centrat en els temes del seu disc Contrabajeando. L'argentí té l'exquisidesa virtuosa en l'execució de l'instrument, i va crear un joc a tres bandes amb trompeta i piano que es van atrevir amb totes les influències i estils, posant com a exemple la tropical Favela. (...)

* Llegeix la resta a Diaridelamusica.com.