dijous, de setembre 17, 2009

Plaques tectòniques

Imatge de la primera visita de membres de Justícia i Pau a la mesquita de Rocafonda, el novembre de 2003.

A vegades se m'acut que el xoc que hi hagut a casa nostra entre autòctons i nous immigrants operat els darrers anys nou anys a casa nostra es podria representar metafòricament com un xoc de plaques tectòniques, molt cruixent a l'inici -d’aquí venen els terratrèmols- però que es va calmant a mesura que passa el temps. Les plaques queden encrespades les unes amb les altres, en peu de guerra, però es queden quietes, i amb el pas dels segles d’aquest encontre de les puntes de les plaques en sorgeixen muntanyes i serralades, que és una cosa prou bonica, sobretot si són nevades.

L'arribada del nou milió i mig de catalans en aquests darrers temps no ha estat fàcil, reconeguem-ho, ni ho és tampoc ara, en temps de crisi: a Catalunya no regna una convivència magnífica entre els que ja hi érem i els que acaben d'arribar -una cosa ben subjectiva perquè tots hem arribat en un moment o altre d’un altre indret; quan es passa a "ser" d'un lloc?- però tampoc hi ha una situació de malestar social. Diguem que els d'aquí ens hem acostumat a tolerar els nous immigrants, sense acabar-los d'acceptar com a ciutadans de ple dret (i amb l'obses-sió constant que l'administració, per a ser immigrants, els discrimina positivament, cosa que qualsevol persona amb dos dits de front sap que és falsa). Pel que fa als immigrants seria d’il·lusos pensar que la majoria ha dut a terme un esforç d’integració a casa nostra: alguns ho han fet i cal reconèixer-los i agrair-los el mèrit, però han estat una minoria. Passaran molts anys, si hi arribem mai, perquè realment s'apreciï una certa cordialitat entre tots plegats, especialment amb els magrebins i musulmans, que tenen penjada la llufa de propulsors d’un suposat islam violent. Però és clar: si no comencem aquest camí, no hi arribarem mai, és allò de sempre. I amb aquesta comunitat magrebina un punt de trobada pot ser, sense cap mena de dubte, el fet religiós, tot i que paradoxalment sovint, com dèiem, se l'exhibeixi com el principal punt d'enfrontament amb Occident.

En aquesta difícil tasca, la gent de la delegació maresmenca de Justícia i Pau ha tingut al llarg dels darrers sis anys un paper primordial i pioner que la societat mataronina i catalana els haurà de reconèixer algun dia. Any rera any han dut a terme una visita amb motiu del final del Ramadà a la mesquita que hi ha al polígon industrial de Mata-Rocafonda, on té la seu l'associació cultural musulmana Al Ouahda [veure notícia a capgros.com, de 2003]. El darrer cop va ser aquest setembre. El seu exemple s'ha vist reconegut per la part musulmana amb visites a la Basílica local i a altres esglésies de la ciutat, però no ha tingut gaire rèpliques a nivell civil, per entendre'ns. Algunes associacions de veïns de la ciutat com la de Rocafonda i poca cosa més. El mateix passa a altres localitats de Catalunya. Aquest és, segurament, el pas que caldria donar ara. Però sembla que ningú s'hi acaba d'atrevir.

1 comentari:

Anònim ha dit...

News and pictures from the world of celebrity
Thank you.