"
Què va ser la primera cosa que va fer en arribar a casa seva, a Catalunya? Endollar les bateries de l'ordinador perquè "ara que hi ha llum s'ha d'aprofitar" [riu].
És una qüestió molt pràctica, aquesta. Sí, però t'ho dic molt sincerament, a Sierra Leona no acostumes a tenir corrent tot el dia. Després sí, fer-me una dutxa d'aigua calenta... coses molt de comoditat. I estar amb la família, els amics... sinó no hauria tornat!". Així començava una entrevista al cooperant Pep Serra, mataroní, que es va publicar al número 38 de
Valors i es va emetre a l'espai
L'Entrevista de Mataró Ràdio el maig de 2007 i que m'he trobat aquest vespre remenant les profunditats del meu ordinador. Recordo força bé aquella conversa, absolutament improvisada, vivencial, amb Pep Serra. Portava set anys fora de casa -sis a Bolívia i un a Sierra Leone-, lluny d'Occident i la seva mirada es notava encara molt impactada pel contrast que s'havia trobat entre un món i altre. Han passat quatre anys i ara, un cop digerit tot aquell periple, seria bo preguntar a en Pep Serra com se sent, com veu la vida. L'he trobat pel carrer alguns dies, però no m'he atrevit a preguntar-li-ho. Un dia d'aquests ho faré. De moment podeu llegir l'entrevista sencera del 2005 clicant
aquí.
"Què va ser la primera cosa que va fer en arribar a casa seva, a Catalunya? Endollar les bateries de l'ordinador perquè "ara que hi ha llum s'ha d'aprofitar" [riu]. És una qüestió molt pràctica, aquesta. Sí, però t'ho dic molt sincerament, a Sierra Leona no acostumes a tenir corrent tot el dia. Després sí, fer-me una dutxa d'aigua calenta... coses molt de comoditat. I estar amb la família, els amics... sinó no hauria tornat!". Així començava una entrevista al cooperant Pep Serra, mataroní, que es va publicar al número 38 de Valors i es va emetre a l'espai L'Entrevista de Mataró Ràdio el maig de 2007 i que m'he trobat aquest vespre remenant les profunditats del meu ordinador. Recordo força bé aquella conversa, absolutament improvisada, vivencial, amb Pep Serra. Portava set anys fora de casa -sis a Bolívia i un a Sierra Leone-, lluny d'Occident i la seva mirada es notava encara molt impactada pel contrast que s'havia trobat entre un món i altre. Han passat quatre anys i ara, un cop digerit tot aquell periple, seria bo preguntar a en Pep Serra com se sent, com veu la vida. L'he trobat pel carrer alguns dies, però no m'he atrevit a preguntar-li-ho. Un dia d'aquests ho faré. De moment podeu llegir l'entrevista sencera del 2005 clicant aquí.
Comentaris