El niu de la vida*
El barri de Boris Vega d’Estelí, una població de 130.000 habitants a dues hores de Managua, la capital de Nicaragua, compta des de finals de gener amb un nou equipament cívic destinat a la formació dels seus adolescents per tal que no caiguin en les drogues o l’alcohol. El casal s’ha construït en el marc del projecte Salvando el Nido, impulsat per EPMA Solidària i el Comitè de Solidaritat amb Nicaragua de Nou Barris, i l’ha finançat l’Ajuntament de Mataró.
Qui-qui-ri-qui! Els 1.100 habitants de Boris Vega, a Estelí, es lleven cada dia gràcies a aquesta forma tan particular de dir “Bon dia” que tenen els galls. Després d’ells són les radiofórmules típicament llatinoamericanes les que prenen el relleu; durant tot el dia ja no pararà de sortir reggaeton i altres ritmes calents de les finestres de les cases del barri. Són cases construïdes pels seus mateixos habitants, de planta baixa, amb condicions sovint precàries. “Si no ho has vist mai pot semblar que està fet un nyap, però la veritat és ha millorat moltíssim. Ara n’hi ha molt poques, de cases de fusta, per exemple”, rememora Rafa Juncadella, bastó en mà i gorra al cap per protegir-se del sol. Aquest exsalesià de 79 anys, natural de Sant Vicenç dels Horts, va conèixer Boris Vega gairebé per casualitat, un quart de segle enrere. La barriada, ara sense adoquinar i llavors sense llum ni aigua corrent, era i és la Ventafocs de la ciutat: escenari de lluites de carrer entre bandes rivals, amb l’alcohol i la droga fent-hi estralls... ningú volia anar a alfabetitzar-ne els seus habitants i Juncadella va prestar-s’hi com a voluntari. Des de 1986 hi ha tornat una vintena de vegades: “Enganxa, estar aquí. “El Boris Vega... eso sí que pega”, dic sovint en castellà”, confessa amb un esplèndid somriure de bon jan.
Quan hi és s’allotja en una petita habitació a la casa comunal, un espai que ha quedat petit per acollir les creixents activitats que organitza la Comissió del Barri. Això, junt amb la necessitat de possibilitar l’aprenentatge de diversos oficis que donin sortida laboral als joves del barri i els allunyin d’alcohol i drogues, és el que van fer posar sobre la taula el projecte “Salvando el Nido”: “Va costar molt parar l’espiral de violència dels anys 90 i ho volíem consolidar creant aquest niu, una nova llar pels joves de la zona”, contextualitza Juncadella. La iniciativa s’ha plasmat en la construcció del que es coneix com “el Nido”, un edifici hexagonal finançat amb una aportació de 77.000 euros de l’Ajuntament de Mataró a través d’EPMA Solidària –branca del Col•lectiu de teatre amateur de Cerdanyola- així com del Comitè de Solidaritat amb Nicaragua de Nou Barris.
Joan Antoni Ciller, d’EPMA Solidària, és un vell conegut de Rafa Juncadella i l’home clau que ha fet possible l’operació: fa 35 anys es van conèixer al Centre Juvenil dels Salesians, quan el primer feia pocs anys que havia arribat de la seva Múrcia natal i l’altre exercia de salesià a la sucursal mataronina, on va desplegar una tasca ingent en la promoció d’adolescents. De manera que quan Rafa Juncadella, ara fa tres anys i mig, va parlar-li d’aquest projecte, Ciller va començar a remoure cel i terra per tirar-lo endavant. Després de molts entrebancs el Nido ja és un fet i a partir del mes de febrer s’hi impartiran tallers d’electricitat, soldadura, manualitats, costura i ceràmica per a una cinquantena de joves. Mantenir però aquest flux d’activitat és el repte que la Comissió del barri i EPMA Solidària tenen al davant. “Nosaltres tenim fe en què sabran utilitzar aquests diners adequadament, però la feina acaba de començar”, apunta Ciller.
“Salvando el Nido”
“A todo el barrio convido, a la inauguración del Nido”. És “la frase del dia” d’avui, dissabte dia 22, una tradició que Rafa Juncadella du a terme cada matí tan a Nou Barris com a Boris Vega enganxant una petita reflexió quotidiana a les façanes de les cases –el dia abans haurà estat “Son más sagradas las manos que ayudan que los labios que rezan”-. Per animar a venir els veïns del barri Juncadella també s’afanya a usar el megàfon. “Avui és un gran dia”, exclama després d’asseure’s en una cadira de plàstic davant del nou equipament. A l’acte hi són presents moltíssimes famílies del barri, l’alcalde d’Estelí Ramon “Pancho” Valenzuela i una delegació de deu persones vinguda expressament des de Mataró i Nou Barris i encapçalada pel regidor de Cooperació mataroní, Carlos Fernández. Una delegació que, per voluntat expressa de l’ONG, compta també amb la presència de dos periodistes que han de verificar la correcta destinació dels fons municipals. El grup s’ha proposat comprometre l’administració local en les millores que el barri necessita. “La cooperació que fem no pot ser una excusa perquè els governs d’aquests països deixin de la mà de Déu els barris que ajudem”, apunta Fernández.
El dia anterior la delegació ha visitat l’Ajuntament d’Estelí on els ha rebut la vicealcaldessa Rosa Argentina Rugama. El regidor mataroní ha estat molt clar: o Estelí es compromet amb el Boris Vega o el govern de Mataró tancarà l’aixeta de l’ajuda. La mandatària sembla captar el missatge, es compromet a adoquinar almenys dos carrers del barri i es mostra disposada a signar un conveni de col•laboració amb Mataró per tal de mostrar la seva corresponsabilitat. Uns dies més tard, al Boris Vega, hi ha també esperançadores paraules per part dels veïns del barri. Durant el comiat a Rafa Juncadella, que torna a Barcelona, en Julio, tot i que vestit de pallasso, pronuncia les paraules més serioses de la tarda: “Ens poden seguir ajudant des d’Espanya o qualsevol altre lloc però el millor favor que ens podem fer és ajudar-nos a nosaltres mateixos”. Unes paraules que, uns minuts després, ajuden l’exsalesià a marxar en pau de la que ja és la seva segona llar. No sap si hi podrà tornar l’any que ve, a Boris Vega, depèn de la salut. De ganes de seguir transformant el barri, però, n’hi sobren. En tot cas deixa relleu darrera seu, cosa que només són capaços de fer els autèntics líders.
Boris Vega, un barri en honor a un lluitador sandinista
El nom del barri on s’ha portat a terme el projecte finançat des de Mataró és tota una declaració d’intencions. El Boris Vega va néixer el 1986 i se li va posar el nom d’un comandant del Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) que havia caigut a set quilòmetres d’aquí lluitant contra la Contra, la guerrilla procapitalista finançada pels Estats Units als anys vuitanta que lluitava contra el govern sandinista de Daniel Ortega, vencedor de la revolució de 1979. La presència de la història recent és constant a Nicaragua, sobretot a les barriades populars on el sandinisme va promoure potents campanyes d’alfabetització i de salut. En aquest sentit, el nou casal comunal construït amb els diners mataronins no està previst que aculli activitats polítiques o d’un credo concret: “El Nido no pot ser dels sandinistes només, ha de ser obert a totes les creences polítiques i religioses”, apunta el seu màxim impulsor, Rafa Juncadella.
Mataró podria obrir un nou projecte a Masaya
Un retrat de l’advocat mataroní Pep Manté, desaparegut el 2009 als 66 anys, presideix la sala de reunions que la seu nicaragüenca del bufet d’advocats laboralistes Col•lectiu Ronda té en aquest país, a Masaya. Precisament la vinculació de Manté i la seva esposa, Maria Majó, amb aquesta localitat han obert la possibilitat que Mataró obri un nou projecte de cooperació en aquesta localitat a mitja hora escassa de Managua, la capital. La iniciativa buscaria donar suport a les persones disminuïdes que viuen en aquesta ciutat i estan agrupades en l’entitat Frater. En el projecte hi hauria implicats també la Fundació Maresme de Mataró, amb qui ja han començat els contactes preliminars. Precisament, arran d’una invitació de la pròpia Maria Majó i en el marc de la visita que la delegació mataronina d’EPMA ha fet a Nicaragua aquesta segona quinzena de gener, el dimecres dia 26 va tenir lloc una visita a la localitat mencionada. El grup, on figurava també el regidor de Cooperació de Mataró Carlos Fernández, va ser rebut per la corporació municipal.
El mateix dimecres, ja a Managua, la delegació va visitar l’altre projecte que l’Ajuntament de Mataró, a través del Fons Català de Cooperació i la Fundació Josep Comaposada, té establert al país centreamericà i que consisteix en donar suport econòmic –per valor de 38.000 euros- al Frente Nacional del Trabajo.
* Reportatge publicat al Capgròs d'aquest divendres.
Qui-qui-ri-qui! Els 1.100 habitants de Boris Vega, a Estelí, es lleven cada dia gràcies a aquesta forma tan particular de dir “Bon dia” que tenen els galls. Després d’ells són les radiofórmules típicament llatinoamericanes les que prenen el relleu; durant tot el dia ja no pararà de sortir reggaeton i altres ritmes calents de les finestres de les cases del barri. Són cases construïdes pels seus mateixos habitants, de planta baixa, amb condicions sovint precàries. “Si no ho has vist mai pot semblar que està fet un nyap, però la veritat és ha millorat moltíssim. Ara n’hi ha molt poques, de cases de fusta, per exemple”, rememora Rafa Juncadella, bastó en mà i gorra al cap per protegir-se del sol. Aquest exsalesià de 79 anys, natural de Sant Vicenç dels Horts, va conèixer Boris Vega gairebé per casualitat, un quart de segle enrere. La barriada, ara sense adoquinar i llavors sense llum ni aigua corrent, era i és la Ventafocs de la ciutat: escenari de lluites de carrer entre bandes rivals, amb l’alcohol i la droga fent-hi estralls... ningú volia anar a alfabetitzar-ne els seus habitants i Juncadella va prestar-s’hi com a voluntari. Des de 1986 hi ha tornat una vintena de vegades: “Enganxa, estar aquí. “El Boris Vega... eso sí que pega”, dic sovint en castellà”, confessa amb un esplèndid somriure de bon jan.
Quan hi és s’allotja en una petita habitació a la casa comunal, un espai que ha quedat petit per acollir les creixents activitats que organitza la Comissió del Barri. Això, junt amb la necessitat de possibilitar l’aprenentatge de diversos oficis que donin sortida laboral als joves del barri i els allunyin d’alcohol i drogues, és el que van fer posar sobre la taula el projecte “Salvando el Nido”: “Va costar molt parar l’espiral de violència dels anys 90 i ho volíem consolidar creant aquest niu, una nova llar pels joves de la zona”, contextualitza Juncadella. La iniciativa s’ha plasmat en la construcció del que es coneix com “el Nido”, un edifici hexagonal finançat amb una aportació de 77.000 euros de l’Ajuntament de Mataró a través d’EPMA Solidària –branca del Col•lectiu de teatre amateur de Cerdanyola- així com del Comitè de Solidaritat amb Nicaragua de Nou Barris.
Joan Antoni Ciller, d’EPMA Solidària, és un vell conegut de Rafa Juncadella i l’home clau que ha fet possible l’operació: fa 35 anys es van conèixer al Centre Juvenil dels Salesians, quan el primer feia pocs anys que havia arribat de la seva Múrcia natal i l’altre exercia de salesià a la sucursal mataronina, on va desplegar una tasca ingent en la promoció d’adolescents. De manera que quan Rafa Juncadella, ara fa tres anys i mig, va parlar-li d’aquest projecte, Ciller va començar a remoure cel i terra per tirar-lo endavant. Després de molts entrebancs el Nido ja és un fet i a partir del mes de febrer s’hi impartiran tallers d’electricitat, soldadura, manualitats, costura i ceràmica per a una cinquantena de joves. Mantenir però aquest flux d’activitat és el repte que la Comissió del barri i EPMA Solidària tenen al davant. “Nosaltres tenim fe en què sabran utilitzar aquests diners adequadament, però la feina acaba de començar”, apunta Ciller.
“Salvando el Nido”
“A todo el barrio convido, a la inauguración del Nido”. És “la frase del dia” d’avui, dissabte dia 22, una tradició que Rafa Juncadella du a terme cada matí tan a Nou Barris com a Boris Vega enganxant una petita reflexió quotidiana a les façanes de les cases –el dia abans haurà estat “Son más sagradas las manos que ayudan que los labios que rezan”-. Per animar a venir els veïns del barri Juncadella també s’afanya a usar el megàfon. “Avui és un gran dia”, exclama després d’asseure’s en una cadira de plàstic davant del nou equipament. A l’acte hi són presents moltíssimes famílies del barri, l’alcalde d’Estelí Ramon “Pancho” Valenzuela i una delegació de deu persones vinguda expressament des de Mataró i Nou Barris i encapçalada pel regidor de Cooperació mataroní, Carlos Fernández. Una delegació que, per voluntat expressa de l’ONG, compta també amb la presència de dos periodistes que han de verificar la correcta destinació dels fons municipals. El grup s’ha proposat comprometre l’administració local en les millores que el barri necessita. “La cooperació que fem no pot ser una excusa perquè els governs d’aquests països deixin de la mà de Déu els barris que ajudem”, apunta Fernández.
El dia anterior la delegació ha visitat l’Ajuntament d’Estelí on els ha rebut la vicealcaldessa Rosa Argentina Rugama. El regidor mataroní ha estat molt clar: o Estelí es compromet amb el Boris Vega o el govern de Mataró tancarà l’aixeta de l’ajuda. La mandatària sembla captar el missatge, es compromet a adoquinar almenys dos carrers del barri i es mostra disposada a signar un conveni de col•laboració amb Mataró per tal de mostrar la seva corresponsabilitat. Uns dies més tard, al Boris Vega, hi ha també esperançadores paraules per part dels veïns del barri. Durant el comiat a Rafa Juncadella, que torna a Barcelona, en Julio, tot i que vestit de pallasso, pronuncia les paraules més serioses de la tarda: “Ens poden seguir ajudant des d’Espanya o qualsevol altre lloc però el millor favor que ens podem fer és ajudar-nos a nosaltres mateixos”. Unes paraules que, uns minuts després, ajuden l’exsalesià a marxar en pau de la que ja és la seva segona llar. No sap si hi podrà tornar l’any que ve, a Boris Vega, depèn de la salut. De ganes de seguir transformant el barri, però, n’hi sobren. En tot cas deixa relleu darrera seu, cosa que només són capaços de fer els autèntics líders.
Boris Vega, un barri en honor a un lluitador sandinista
El nom del barri on s’ha portat a terme el projecte finançat des de Mataró és tota una declaració d’intencions. El Boris Vega va néixer el 1986 i se li va posar el nom d’un comandant del Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) que havia caigut a set quilòmetres d’aquí lluitant contra la Contra, la guerrilla procapitalista finançada pels Estats Units als anys vuitanta que lluitava contra el govern sandinista de Daniel Ortega, vencedor de la revolució de 1979. La presència de la història recent és constant a Nicaragua, sobretot a les barriades populars on el sandinisme va promoure potents campanyes d’alfabetització i de salut. En aquest sentit, el nou casal comunal construït amb els diners mataronins no està previst que aculli activitats polítiques o d’un credo concret: “El Nido no pot ser dels sandinistes només, ha de ser obert a totes les creences polítiques i religioses”, apunta el seu màxim impulsor, Rafa Juncadella.
Mataró podria obrir un nou projecte a Masaya
Un retrat de l’advocat mataroní Pep Manté, desaparegut el 2009 als 66 anys, presideix la sala de reunions que la seu nicaragüenca del bufet d’advocats laboralistes Col•lectiu Ronda té en aquest país, a Masaya. Precisament la vinculació de Manté i la seva esposa, Maria Majó, amb aquesta localitat han obert la possibilitat que Mataró obri un nou projecte de cooperació en aquesta localitat a mitja hora escassa de Managua, la capital. La iniciativa buscaria donar suport a les persones disminuïdes que viuen en aquesta ciutat i estan agrupades en l’entitat Frater. En el projecte hi hauria implicats també la Fundació Maresme de Mataró, amb qui ja han començat els contactes preliminars. Precisament, arran d’una invitació de la pròpia Maria Majó i en el marc de la visita que la delegació mataronina d’EPMA ha fet a Nicaragua aquesta segona quinzena de gener, el dimecres dia 26 va tenir lloc una visita a la localitat mencionada. El grup, on figurava també el regidor de Cooperació de Mataró Carlos Fernández, va ser rebut per la corporació municipal.
El mateix dimecres, ja a Managua, la delegació va visitar l’altre projecte que l’Ajuntament de Mataró, a través del Fons Català de Cooperació i la Fundació Josep Comaposada, té establert al país centreamericà i que consisteix en donar suport econòmic –per valor de 38.000 euros- al Frente Nacional del Trabajo.
* Reportatge publicat al Capgròs d'aquest divendres.
Comentaris