Alegria autèntica*

És clavat al mestre Yoda de La Guerra de les Galàxies i actua també com la veu de la saviesa, de l’experiència, allà on és. Amb una veu portentosa, el caminar despert i els ulls plens de vida, als seus 78 anys Rafa Juncadella es comporta com un jovincell, regalant rialles, somriures i bon humor a tort i a dret. És l’alegria profunda de qui està convençut del que fa. S’ha passat tota la vida ajudant els més desvalguts: la meitat a Nou Barris de Barcelona i l’altra a Nicaragua, on ha estat una vintena de vegades. Tan en un lloc com a l’altre l’adoren per la bonhomia i humanitat que encomana. La Medalla d’Honor que l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar el 2003 així ho testimonia.

Nascut a Sant Vicenç dels Horts, va ser capellà a l’ordre dels Salesians fins als quaranta-cinc anys. El 1977 va decidir deixar l’ordre i continuar com a seglar exercint la docència al barri de Roquetes, a Nou Barris. Això, però, no significa que abandonés les seves creences perquè per a ell la fe i el compromís amb el món és el mateix. Seguint aquesta màxima, a mitjans dels vuitanta va conèixer el seu segon lloc estimat, Nicaragua, arran dels comitès de solidaritat que es van formar a tot Catalunya amb aquest país que vivia llavors una lluita fratricida entre els sandinistes i la Contra armada pels Estats Units. Allà es va enamorar d’una altra petita pàtria com Nou Barris: la barriada de Boris Vega, que naixia llavors –sense aigua ni llum- a la població d’Estelí, al nord del país. Es va “nicaragüitzar”, com diu ell, i des de llavors una part del seu cor es va quedar a viure aquí, ajudant des de la vessant educativa la causa d’una revolució que el va entusiasmar.

Aquest mes de gener, precisament, ha fet el que potser serà el seu darrer viatge a Nicaragua, amb motiu de la inauguració d’un nou equipament al barri impulsat pel col·lectiu EPMA de Mataró i l’Ajuntament d’aquesta ciutat. S’ha fet gran i tot i que l’empenta que demostra caminant ajudat del seu bastó –altre cop com Yoda- és envejable, el cos ja no està per segons quines aventures. Ara el seu refugi en solitari serà el Casal Ton i Guida, situat en un replà d’aquells carrers costeruts de Nou Barris, a Barcelona. Allà hi impulsa una Xarxa d’Intercanvi de Coneixements on participen més de 400 persones. Tot fet des de la gratuïtat i la voluntat de compartir: els diners no entren a l’esquema mental de Rafa Juncadella. Està per altres coses: l’amistat, el companyerisme i el compromís. I segueix mantenint la fe: “En tinc la suficient com per a poder aguantar els meus dubtes. Em sento part d’una intel·ligència universal que alguns en diem Déu; me’n sento part”. L’exsalesià assegura que quan era capellà parlava més de Déu que ara, però que en canvi en aquests moments el viu més profundament. “La qüestió és saber trobar-lo en el teu interior, en el silenci”, afegeix. Un home dels que valen la pena. D’una sola peça. Autènticament alegre.

* Article publicat a Foc Nou [web] el mes de febrer de 2011.

Comentaris

Entrades populars