[LaRiera48] Joan Mora: un relat de formes, més enllà dels continguts*

El 2007, quan Joan Mora es va presentar a les eleccions municipals de Mataró impulsat per la decisió del llavors cap de grup municipal de CiU Joaquim Esperalba de deixar la política, vaig pensar que el nou alcaldable havia estat incapaç de teixir un relat de ciutat pel desconeixement que llavors tenia de la ciutat i també pel poc temps que havia tingut per preparar-se la candidatura. Han passat, però, quatre llargs anys i el gruix del discurs de Mora segueix sent pràcticament el mateix. Segueix sense haver construït un trio d’eslògans en la línia de fer de Mataró “la ciutat de” o apostar per algun projecte concret en la línia del que Paulí Mojedano va fer el 2007 respecte el Mataró Marítim. Però és que resulta que aquesta és una decisió absolutament pensada i meditada: el relat, allò que relliga el discurs de Mora, és sobre les formes i les actituds.

Per ell aquests són els veritables continguts. Alguna cosa així com que la manera de fer les coses determinarà les coses que es facin. A més, Mora es justifica dient que prometre una instal·lació o una altra en un moment de crisi econòmica és fer volar coloms i el seu estil encara una mica naïf de fer política requereix no comprometre’s amb res que no pugui complir. Mora creu doncs que el canvi real és de maneres de fer, d’actitud, de posicionament. És tenir una cultura de govern més basada amb la idea –una mica fracassada, ja, em temo- dels “govern dels millors”, més enllà dels partits, i del consens amb la societat civil. Mora no diu si farà un parc tecnològic del Medi Ambient sinó que el seu govern serà business friendly, ajudarà les empreses i els empresaris a tirar endavant, a facilitar-los la vida. És una manera en cert sentit nova de plantejar una campanya electoral, diferent al que havien plantejat anteriorment Ramon Camp i Joaquim Esperalba. I en un cert sentit és un relat més micro que macro; res de grans projectes ni posicionaments estratègics de ciutat: el dia a dia i les petites coses, una manera d’enfocar el govern de la ciutat que l’alcalde Baron també ha reivindicat. En alguns moments, de fet, la coincidència programàtica entre Mora i Baron –per molt que no hi hagi a penes relació personal- és molt alta. Paradoxes de la vida.

Segurament el que passa és que CiU i PSC, a Mataró, són membres –tot i que ells ho negaran i intentaran fer veure el contrari- d’una gran coalició tàcita que s’evidencia en la falta de diferències clares entre els programes d’aquests dos partits a nivell municipal. Això cal dir que en el passat no era així en absolut. El 1999, Ramon Camp (CiU) es va batre per tercera vegada contra l’alcalde socialista Manuel Mas amb l’argument de què Mataró havia de passar a ser “una ciutat capital”, una ciutat amb personalitat pròpia, capital de comarca, prenent com a referència Granollers, Manresa o Vic, per apuntar tres exemples. Davant això, Manuel Mas preconitzava la proximitat amb Barcelona com el principal eix de creixement de la ciutat que va sintetitzar en aquella frase expressada a Mataró Report: “Mataró anirà bé perquè està a prop de Barcelona”. Ara tan Baron com Mora comparteixen la idea que Mataró ha de singularitzar la seva presència en el mapa, exercint alhora de capital de comarca i de porta d’entrada a la conurbació urbana de Barcelona -fins i tot en alguns moments sembla que les tornes s’hagin invertit: Baron s’esforça a reforçar el lideratge comarcal mataroní mentre Mora insisteix en la idea de la Califòrnia catalana, que està tan a prop de l’aeroport del Prat com la mateixa plaça Catalunya. Manuel Mas i Ramon Camp deuen riure per sota el nas-.

Doncs amb això passa una mica com amb tot. Els programes polítics de CiU i PSC s’han anat aproximant en els darrers anys de manera que en aquests moments, a grans traços i de forma conceptual, no existeix cap referència remarcable de cap on ha d’anar la ciutat. El projecte Tecnocampus, des d’un punt de vista conceptual, és plenament compartit així com les apostes pel comerç urbà, el turisme i el mar. Una altra cosa és la concreció de tot això, la dimensió en els espais i els pressupostos, però no hi ha una discussió profunda sobre models de ciutat. Qui ho digui menteix. (Per cert, ni CiU ni PSC parlen excessivament de la cultural. Què passa, amb la cultura? Cap partit farà una aposta forta per situar la cultura al centre de les prioritats del mandat que ve? No en termes d’infraestructures sinó de continguts, de lligams d’instal·lacions, de buscar sinèrgies amb la resta de poblacions de la comarca...).

Vist això potser s’entén més aquesta aposta de Mora per intentar diferenciar-se dels seus rivals no tant en els continguts com en els continents, en les formes, en la manera de fer, en les actituds. Ara bé: és obvi també que aquestes maneres de fer passen, en el cas de Mora, per cedir protagonisme a la societat civil, i això sí que ja és una novetat en termes de contingut. Tímidament, en les tuppersessions que estant protagonitzant la seva campanya des de fa molts mesos i que fan que el candidat hagi comptat poques aparicions mediàtiques, Mora deixa anar la idea de donar més poder a les entitats i a les associacions, entrant en el camp de la cogestió i en la línia de la “Big Society” que pregona el primer ministre anglès David Cameron. És a dir que, en comptes d’emfatitzar només el paper de les empreses en detriment de l’estat com s’escau a un liberal clàssic, Mora insinua una nova triangulació amb repartiment de papers entre Estat, Mercat i el Tercer Sector. “Perquè no podem fer experiències de cogestió amb les associacions de veïns, com a França, perquè arreglin els jardins?”, es pregunta. Caldria veure a quin nivell, i respecte quins serveis, arriba aquesta col·laboració, però aquesta és un bon element de diferenciació amb l’actual govern tripartit, cosa saludable pel debat polític. No perquè l’actual govern no concerti amb les entitats, que ho fa, sinó per veure si un hipotètic govern de centredreta a la ciutat seria capaç de donar un pas més en aquest sentit.

Mora, doncs, sembla que té una estratègia clarament definida sobre com guanyar les eleccions. Una estratègia diferent a la dels seus antecessors, però assegura ell que pensada i reafirmada durant aquests quatre anys d’oposició. Ara, també és cert que després de l’episodi dels macroprostíbuls, on va protagonitzar una escalada mediàtica sense precedents, Mora està en aquests moments tan poc agressiu, tan poc a l’atac, que en alguns moments sembla que li faltin arguments. No vol entrar en el cos a cos amb Joan Antoni Baron, almenys no ho ha fet de moment, i sembla fiar-se més de l’imprecisa onada de canvi de CiU a tot Catalunya, que és obvi que li donarà rèdits però també que difícilment serà suficient per donar un canvi a la ciutat. En menys de seixanta dies sabrem si Mora ha tirat massa curt i s’ha refiat excessivament de l’embranzida nacional o la seva ha estat una aposta intel·ligent.

· Article publicat a MataróNotícies.cat [aquí].