dimecres, de juny 29, 2011

CSA un any: Tarragona, Josep-Fèlix Ballesteros



Havíem deixat la narració en una calurosa tarda de juny de l'any passat en un apartament de Salou, veient per televisió el mateix que la resta del país: el president Montilla carregant contra la sentència del Tribunal Constitucional des del Palau de la Generalitat. Recordo l'estupefacció del moment, la sensació de què alguna cosa es trencava, o que s'escapçava encara una mica més. Però nosaltres no estem per l'actualitat, només tenim una meta a la vida, en els propers 25 dies: enregistrar el Com són els alcaldes el màxim de bé possible, complir amb el nostre propi repte, que ja és prou difícil. Crec que és l'experiència més bèstia en què he treballat.

Abans d'arribar al segon dia -imagineu-vos!- tenim un petit incident. Torna a ser rematadament tard, cap a les 2 o les 3 de la matinada i hem acabat el guió de l'endemà. No sé perquè comencem a cantar Hungry Heart de Bruce Springsteen, una de les cançons preferides de l'Oriol i meves, amb la música de fons. Al "segurata" de l'hotel on érem -hotel és un dir, ja va quedar clar en el post anterior- no sabem encara si era fan del "Boss" de New Jersey, però el que està clar és que no li fa cap gràcia que estiguem fent el burro a aquestes hores. De cop truquen a la porta. No ens ho podem creure; "qui cony deu ser?". Tornen a trucar. Tots pixant-nos de riure. Escena de colònies, com a l'escola. Osti, osti, què fem? Tots amagant-nos. Al final crec que en Kiko s'atreveix a obrir la porta. El segurata ens fot la bronca de la nit i ens assegura que a la propera ens desallotgen de l'hotel. Així de clar. Prometem ser bons munyons. I se'n va. I nosaltres: "ai si ho saben els de la COM!". "Ai si se n'assebenta en Ballesteros o el mateix alcalde de Salou!". "Va ser una manera de treure nervis quan ja teníem clar què era el que ens estava a punt de caure a sobre", ha declarat posteriorment Oriol Burgada.

El segon dia de gravació és especialment important. Tots els alcaldes ho són, d'importants, però és obvi que n'hi ha alguns amb especial rellevància informativa. Almenys quatre, els de les quatre capitals provincials, pel que representen però també per la seva personalitat política i el seu ressò creixent dins el PSC -en aquell moment totes quatre ciutats estaven en mans socialistes-. Dins d'aquests brillen amb llum pròpia Josep-Fèlix Ballesteros, el màxim responsable de Tarragona, regidor des de fa molts mandats però alcalde només des de 2007 i Àngel Ros, l'alcalde de Lleida, que ho és des de 2003. Doncs l'endemà ens hem d'enfrontar a Tarragona amb el primer d'aquests dos estrelles creixents de la política catalana, el professor Ballesteros.

Tarragona queda a una estona de Salou, també, igual que el dia abans Vilafranca. Arribar a la Plaça de la Font amb els dos cotxes no resulta gens fàcil, perquè enganyar-nos, malgrat les facilitats del servei de premsa de l'Ajuntament. Finalment, portant rècords del seu homònim mataroní -també del "clan de missa" del PSC-, saludem Josep-Fèlix Ballesteros quan compareix, cap a la una del migdia, a l'estudi improvisat en aquest mateix indret, on fa una calor espectacular. Tanta que, quan escoltem Tres, la cançó que obre el darrer disc d'Els Pets, a tot volum pels nostres auriculars com a pròleg de l'entrevista, el cap gairebé s'imagina que la formació de Constantí -molt vinculada a Tarragona- està tocant de nou en una de les seves places fortes. Però allà davant nostre a penes hi ha uns quants operaris fent obres i encara gràcies. Coses de la calor.

Amb Ballesteros tenim la mateixa sensació que amb Pere Regull el dia abans: no està acostumat a aquest format d'entrevista -mig buscant la part humana, mig furgant en la política, recupereu-ho aquí junt amb el meu retrat- i s'hi sent còmode. Hi ha uns quants moments en què, literalment, ens "pixem de riure". Sobretot quan li preguntem per la mítica beguda de la Festa Major, la "mamadeta". L'Oriol, tot i que està a punt d'escapar-se-li el riure, aconsegueix pronunciar la broma escrita al guió: "Alcalde, em faria una mamadeta?". Acaba sortint una entrevista potent, on s'evidencia que el Camp de Tarragona té unes quantes coses a dir, si més no, de tu a tu, a la capital barcelonina, fins i tot més que la zona de Girona, encara que nosaltres els maresmencs li atorguem des d'un punt de vista simbòlic molt més poder a la capital que queda sobre nostra.

Acomiadats també els companys de la premsa -Diari de Tarragona i El Punt que ens acompanyen a la taula- caiem en què no ens hem fet la foto amb l'alcalde. El dia abans ens ho estem a punt de descuidar i avui també; amb la tensió del moment ens n'oblidem -serà una constant cada dia-. L'oblit, però, serveix per poder entrar a l'amplíssim despatx de Ballesteros, amb una taula rodona de reunions. Tot l'Ajuntament de Tarragona és així, monumental, extremadament gran. Ja ho sabeu, com l'"Imperial Tarraco" que cantaven Els Pets a Tarragona m'esborrona.

Què ha passat un any després? Doncs Ballesteros va perdre "només" un regidor enmig de la debacle socialista, passant de 13 a 12, tot i que CiU i PP van estar a punt de pactar per desplaçar-lo de l'alcaldia. Ho diré de molts i de diversos colors, però crec que Ballesteros és un bon alcalde per Tarragona i per tant m'agrada que repeteixi al capdavant de la capital tarragonina. El renovat -finalment- alcalde ha promès un mandat amb grans dosis d'humilitat en un consistori d'on ha desaparegut ERC i en el qual va entrar de nou ICV, que els ciutadans havien absentat de la cambra municipal, al seu torn, el 2007. Pel que fa al seu paper dins el PSC, el seu nom no ha parat de sonar insistentment com un dels tres alcaldes amb possibilitats de futur al PSC, junt amb Àngel Ros de Lleida -el principal favorit- i Pere Navarro de Terrassa. Segurament, però, la delicada situació de Ballesteros a Tarragona -en qualsevol moment CiU i PP podrien fer una moció de censura- li resta molts punts per saltar fora del seu territori natural. És, però, un dels grans alcaldes de Catalunya.