Mataró: una casa per a tots*
Aquest dissabte prendran possessió els 27 regidors que compondran l’Ajuntament de Mataró durant els propers quatre anys, després d’unes eleccions que han deixat uns resultats complicats de gestionar, especialment per la irrupció de Plataforma per Catalunya. Per primera vegada des del restabliment de la democràcia, entre els representants de la ciutadania hi haurà persones que propaguen la discriminació entre aquests ciutadans que representen.
No es tracta d’un problema únicament mataroní: en altres municipis catalans de característiques similars ha passat el mateix i, a la majoria de països europeus, els partits xenòfobs tenen representació al Parlament, amb un pes important en llocs com França, Suïssa o Finlàndia. Però si un discurs com aquest ha aparegut ara a Mataró és perquè durant els darrers anys ha anat fermentant als nostres carrers i els nostres barris.
Ara és el moment de treballar més que mai a favor d’una major cohesió social a la nostra ciutat. La ciutat que tenim ara, amb les seves (moltes) virtuts i els seus (pocs) defectes, no ha caigut del cel. Molta gent, alguns nascuts aquí, d’altres a quilòmetres de distància, ha picat pedra durant molts anys perquè la vida dels mataronins fos cada dia una mica millor que el dia anterior. A tots plegats ens toca vetllar perquè el llegat que ens han deixat no se’n vagi en orris.
Una ciutat és, per sobre de tot, les persones que hi viuen. De Sant Simó a la Llàntia, des de la Laia l’Arquera fins a Vallveric, millorar la convivència és el camí més curt cap a una ciutat millor. Però són els partits amb representació a l’ajuntament, amb el nou govern municipal al capdavant, els que han d’encapçalar aquesta lluita i a no permetre que picabaralles partidistes passin per davant de la necessària unitat de les forces democràtiques en els temes clau de ciutat.
A cada mentida de Plataforma per Catalunya, s’hi ha de respondre amb la veritat explicada amb pèls i senyals. Cal que els partits polítics perdin la por a parlar d’immigració i ho facin amb seriositat i rigor. Convertir aquesta qüestió en tabú és adobar el terreny perquè hi madurin les falsedats i els rumors on pesquen vots les formacions xenòfobes. La immigració ha estat i és un fenomen positiu per a la ciutat, tant econòmicament com social. És clar que també suposa reptes, però a la llarga ens acabarà enfortint.
A Mataró hi han viscut íbers, grecs, romans i carolingis; hem passat les migracions de l’interior cap a la costa i dels pobles a les grans ciutats i, en els últims cent anys, s’han produït les onades de nouvinguts dels anys 20, la dècada dels 60 i el tombant del segle XXI. Que a hores d’ara es pretengui fer distincions entre “els de casa” i “els de fora” només pot explicar-se a partir d’una enorme desconeixença de la nostra història i una por terrible a allò desconegut. Per sort, totes dues coses tenen solució.
* Aquest és un manifest a dotze mans publicat a MataróNotícies.cat sobre plataforma per Catalunya escrit pels companys Francesc Amat (investigador), Miguel Guillén (politòleg), Toni Rodon (politòleg), Ramon Radó (periodista), Joan Safont (periodista) i un servidor, Joan Salicrú.
No es tracta d’un problema únicament mataroní: en altres municipis catalans de característiques similars ha passat el mateix i, a la majoria de països europeus, els partits xenòfobs tenen representació al Parlament, amb un pes important en llocs com França, Suïssa o Finlàndia. Però si un discurs com aquest ha aparegut ara a Mataró és perquè durant els darrers anys ha anat fermentant als nostres carrers i els nostres barris.
Ara és el moment de treballar més que mai a favor d’una major cohesió social a la nostra ciutat. La ciutat que tenim ara, amb les seves (moltes) virtuts i els seus (pocs) defectes, no ha caigut del cel. Molta gent, alguns nascuts aquí, d’altres a quilòmetres de distància, ha picat pedra durant molts anys perquè la vida dels mataronins fos cada dia una mica millor que el dia anterior. A tots plegats ens toca vetllar perquè el llegat que ens han deixat no se’n vagi en orris.
Una ciutat és, per sobre de tot, les persones que hi viuen. De Sant Simó a la Llàntia, des de la Laia l’Arquera fins a Vallveric, millorar la convivència és el camí més curt cap a una ciutat millor. Però són els partits amb representació a l’ajuntament, amb el nou govern municipal al capdavant, els que han d’encapçalar aquesta lluita i a no permetre que picabaralles partidistes passin per davant de la necessària unitat de les forces democràtiques en els temes clau de ciutat.
A cada mentida de Plataforma per Catalunya, s’hi ha de respondre amb la veritat explicada amb pèls i senyals. Cal que els partits polítics perdin la por a parlar d’immigració i ho facin amb seriositat i rigor. Convertir aquesta qüestió en tabú és adobar el terreny perquè hi madurin les falsedats i els rumors on pesquen vots les formacions xenòfobes. La immigració ha estat i és un fenomen positiu per a la ciutat, tant econòmicament com social. És clar que també suposa reptes, però a la llarga ens acabarà enfortint.
A Mataró hi han viscut íbers, grecs, romans i carolingis; hem passat les migracions de l’interior cap a la costa i dels pobles a les grans ciutats i, en els últims cent anys, s’han produït les onades de nouvinguts dels anys 20, la dècada dels 60 i el tombant del segle XXI. Que a hores d’ara es pretengui fer distincions entre “els de casa” i “els de fora” només pot explicar-se a partir d’una enorme desconeixença de la nostra història i una por terrible a allò desconegut. Per sort, totes dues coses tenen solució.
* Aquest és un manifest a dotze mans publicat a MataróNotícies.cat sobre plataforma per Catalunya escrit pels companys Francesc Amat (investigador), Miguel Guillén (politòleg), Toni Rodon (politòleg), Ramon Radó (periodista), Joan Safont (periodista) i un servidor, Joan Salicrú.
Comentaris