dilluns, de juny 27, 2011

[LaRiera48] La primera descàrrega política del govern Mora: adéu al Shakespeare

El nou govern de Convergència i Unió a Mataró ha anunciat avui la seva primera decisió de calat des que va assumir les regnes de la ciutat ara fa quinze dies: la suspensió del Festival Shakespeare que s’havia fet a la ciutat els tres darrers anys. Ho ha fet, a més, a menys de quinze dies de la seva celebració, provocant la lògica consternació entre els implicats. La decisió ha caigut com una bomba en el món cultural de la ciutat –per començar a la directora del festival, Montse Vellvehí- perquè l’alcalde Mora, tot i mostrar-se crític amb el Shakespeare durant la campanya, havia assegurat en campanya que almenys deixaria una edició de marge abans de sacrificar-lo. Però no hi ha hagut temps de descompte pel festival, que ja havia retallat el seu pressupost al cinquanta per cent.

No donaré voltes al tema: suprimir el Shakespeare crec que és un error polític, perquè si se’l mata ara ja no se’l podrà tornar a ressuscitar l’any que ve. Una marca que havia costat molt de consolidar a la ciutat –encara no ho estava- serà impossible de recuperar d’aquí un any. És un error perquè la ciutat està mancada de referents en el mapa cultural català, com ha denunciat històricament –i amb molta raó- la pròpia CiU, a Mataró. Per què no ens carregàvem Can Xalant, per començar? No s’entén tampoc la decisió per dràstica: tenint en compte que el festival ja estava organitzat, perquè no es dimensionava –l’eufemisme de retallar- adequadament i es deixava en dues o tres peces i prou i l’any que ve ja veurem?

No sé fins a quin punt han estat criteris de gestió i fins a quin punts criteris polítics els que han determinat la supressió del festival. No sé fins a quin punt l’estètica -allò que ha perdut a Zapatero com a president del govern espanyol-, la necessitat de gestos, de símbols, ha prevalgut davant els criteris de ciutat. Però el que està clar és que la decisió anunciada avui va molt més enllà de tot això. La d’avui és la primera descàrrega política rellevant del nou govern municipal. Els ingenus que pensàvem que el nou alcalde Mora s’esperaria un temps a prendre decisions polèmiques hem quedat sorpresos: s’acaba el Shakespeare. I se l’acomiada sense prometre’n ni una possible resurrecció. No hi ha mitges tintes. Igual que Sarkozy va assumir la presidència a França anunciant allò de “Je veux agir” (vull actuar), el nou govern de CiU a Mataró ha volgut deixar clar avui que d’ara en endavant prendrà totes les decisions que calgui i que ho farà amb fermesa, que no li tremolarà el pols. Si són decisions impopulars tampoc. Les prendrà i punt. La cruesa com a virtut política, en la línia del govern Mas. Que la gent es faci a la idea que “la vida és dura i cal menjar molta verdura”. Joan Mora, i aquest és el fons de la qüestió, ha volgut avui emetre el primer clar senyal d’autoritat, de canvi de cicle, des que és alcalde. De trencament, fins i tot. Si la situació econòmica és delicada, es retallen aquelles coses que semblen menys dures socialment. I per tant un certamen deficitari com el Shakespeare és el damnificat perfecte.

L’alcalde i els seus set companys de viatge ens han deixat avui a periodistes, analistes i ciutadans amb un pam de nas, cosa que en el fons ja està bé. Prendre decisions comporta equivocar-se, però prefereixo els que prenen decisions amb el perill d’equivocar-me que no pas els que no en prenen perquè així segur que no l’erren mai. I d'això, en els darrers anys a la ciutat, també n'hem patit una mica bastant. Per tant, malgrat considero un error la decisió, benvingudes les ganes de governar. Alhora, però, alerta amb aquest estil de decisions fast food: començar tan fort precisament en cultura és mostrar-se davant els agents culturals –especialment sensibles a tot allò que vingui del món polític- com un elefant en una cristalleria, justament quan el que necessita aquesta àrea és delicadesa, màxim diàleg i les millors maneres possibles.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

El gest és clar: evidenciar que el govern municpal no posarà els diners en cultura. Potser Ciu es pensa que és el que esperen els seus votants, i amb raó?

Anònim ha dit...

Joan, crec que un bon periodista com ets tu hauria de saber que la continuïtat de Can Xalant la va signar l'antic regidor de cultura quinze dies abans de les eleccions, amb el que els 240.000 euros que costa l'experiment no són recuperables. Alguna cosa s'havia de fer per arribar a final d'any amb uns mínims que garanteixin altres aspectes de la cultura de la ciutat.

Anònim ha dit...

la bossa no dona per tot. prefereixo que els serveis basics funcionin a tenir l'oportunitat d'anar aquest any a veure tal o qual obra.

Si el govern anterior no hagués malbaratat, ara no ens veuriem així.