'Com són els alcaldes', un any després

Eli Solsona, l'alcalde de Vilafranca Pere Regull (CiU), un servidor i Oriol Burgada.

Començo avui una sèrie de posts sobre el viatge que vam fer l’any passat amb l’Eli Solsona, l’Oriol Burgada, en Kiko Montoro i l’Esteban Seras gairebé per tot Catalunya, de finals de juny a mitjans de juliol, per enregistrar el programa Com són els alcaldes [notícia de presentació], produït per Mataró Ràdio per a COMRàdio, que es va emetre durant l'agost.

Per què em poso ara a escriure això? Per l'efemèride? Necessito reciclar materials per mandra d’escriure? No. Ho faig, des d’un punt de vista personal, perquè aquells dies vam viure molt intensament una gran experiència humana i periodística. Tan intensament que no hi ha va haver manera de retratar-la in situ; no teníem temps ni de llegir el diari, cosa que per uns periodistes com nosaltres, ja és gros. I per altra banda, des d’un punt de vista polític, perquè l’estiu passat vam descobrir 30 magnífiques persones que es dedicaven a l’alcaldia de les seves poblacions. Alguns, de molt vàlids, han estat desallotjats per les urnes o és que simplement no es presentaven. També tenia ganes de fer repàs d’això. Així sabrem quants d’aquells encara hi són.

Comencem. L'expedició va sortir de Mataró el darrer diumenge de juny a la tarda, en direcció a Salou, on havíem trobat un apartament a cent euros per tres dies i cinc persones. Estàvem al sisè pis d’un d’aquells monstres de ciment construïts en ple franquisme, amb un número de serveis mínims, d'un aspecte diguem-ne que més aviat cutre. Era una situació una mica surrealista: tothom amb poca roba, guiris carregats d’alcohol i neveres d’aquestes d’anar a la platja, unes ganes de farra descomunals... i nosaltres vestits de llarg, carregats de maletes, aparells i cables de tots colors. Fora de lloc. Per resumir-ho recupero la primera estupidesa que se’m va acudir dir a l’Oriol: “Semblem de l’ETA”. La veritat és que jo no havia estat mai a Salou, a la zona turística, i la veritat és que em vaig endur una amarga sorpresa. L’ambient era dantesc, xavacà i passat de voltes ja a les 4 de la tarda. (També va servir per aprendre alguna curiositat: al supermercat 24 hores on vam anar a buscar queviures per sopar vaig veure molts diaris de Navarra i el País Basc; després vaig veure que els navarresos i bascos són usuaris de la Costa Daurada. Ho sabíeu?).

La primera nit va ser "del lloro", pràcticament sense dormir. No havíem calibrat bé l'abast de l'experiència i ho començàvem a pagar. El guió del programa que gravàvem a Vilafranca es va enllestir diria que cap a les 2 o les 3 i ens havíem de llevar cap a 2/4 de 7 per arribar amb calma a Vilafranca. A l’hora de dormir, però, com és fàcilment imaginable per l'ambient descrit, a la zona hi havia una festassa que ressonava de mala manera cosa que, sumat a la calor que fotia, va convertir allò en un infern. El següent dia, a més, va començar fatal. Quatre imbècils, a la nit, havien petat un dels miralls d’un dels cotxes amb què anàvem. Collons, si que anem bé.

Arribem a Vilafranca cansats, amb una calor espantosa i nosaltres tan ben vestits com vam saber. Després de veure una megapancarta al balcó consistorial reclamant la vegueria del Penedès –una de les dèries polítiques de l’alcalde Regull-, coneixem els primers interlocutors dels serveis de premsa municipals amb qui hem anat contactant per telèfon des de fa setmanes. Instintivament comparem l’Ajuntament de la capital de l’Alt Penedès i les seves instal·lacions amb el nostre, el de Mataró, tantes vegades recorregut a l’espera d’una roda de premsa o per la celebració d’un ple. I finalment el moment arriba i compareix davant nostre el convergent Pere Regull, l’alcalde que havia accedit al govern de la ciutat un any abans amb una polèmica moció de censura amb què havia desallotjat Marcel Esteve, del PSC, el qual havia obtingut vuit escons com ell a les eleccions de 2007. Ho havia fet de bracet de la CUP i ERC. Tot i que havíem fet una gravació de l’entrevista a l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, uns dies abans, per tal d’agafar confiança en nosaltres mateixos i practicar la mecànica de l’espai, aquell és el moment de la veritat. Estem com un flam. La calidesa del personatge, poc políticament correcte i distret pel format àgil del programa que li proposem, ens acaba donant un bon cop de mà. Clicant aquí podeu recuperar l'entrevista.

El perfil de l’alcalde, que vaig escriure en el meu Netbook, d’una revolada, mentre fèiem l’entrevista, com s'esdevindria cada dia a partir d’ara va quedar així: “Home obert, casolà, de tracte agradable, fins i tot políticament incorrecte, des del primer moment, quan ha fet broma del nom de la federació nacionalista de la qual forma part. Ha vingut vestit amb camisa blau clar i corbata grisa a ratlles blanques i taronges però sense americana. No es veu un polític professional però fa de la seva joventut política un actiu de cara als seus conciutadans, amb els quals intenta fer de la proximitat un valor absolutament nuclear en la seva forma de governar. Ha semblat que s’ho passava relativament bé en el transcurs de l’entrevista tot i que s’ha declarat no massa partidari d’aparèixer als mitjans”.

Acabada la primera gravació, tornem cap a Salou, al nostre refugi. Pensem que ens queda tot el dia per davant però de seguida veiem que “només” ens queda mig dia per preparar el següent programa. Aquella és la tarda que s’anuncia la sentència de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional. Moment dur pel país i nosaltres en aquell hotel franquista de Salou. Quina escena. La nostra ment de periodistes ens diu: “Fantàstic, un tema per fer-ne parlar als alcaldes a partir d’ara”. La veu de producció, assenyada: “No, nois, que feu un programa gravat i això s’emetrà d’aquí a un mes... capsigranys!”.

Què ha passat políticament parlant un any després a Vilafranca del Penedès? Regull acaba de revalidar la seva majoria relativa, amb nou regidors, mentre que el PSC n’ha perdut dos i s’ha quedat amb sis. L’aposta de Regull de governar, fins i tot usant el sempre arriscat mecanisme de la moció de censura, ha reeixit –també gràcies a l’onada general a favor de CiU- i aquest cop si que serà alcalde durant tot el mandat. Molts records, alcalde Regull!