diumenge, d’octubre 23, 2011

Una Catalunya lliure... de centralisme *

Em desperto a Mataró i ens n’anem a fer una entrevista a Berga, just després de passar per Granollers. Dues hores després arribem a Manresa i encara més tard serem a Terrassa. Ens sis o set hores hem fet un interessant –i cansat- recorregut per algunes de les ciutats mitjanes del país. Són ciutats que, durant les tres dècades de represa democràtica, han fet un tomb espectacular i que tenen uns centres que Déu n’hi do. A més, no estan tan lluny entre si com sembla, tot i que també és cert que cal fer una aposta definitiva per la mobilitat en el conjunt del país.

A això, precisament, volia anar. Aquests dies que tant hem parlat de trencar la idea d’Espanya com a país radial, hauríem d’entonar també el mea culpa per haver copiat per a la nostra pàtria el pitjor d’aquest sistema: som un país on encara tot ha de passar massa per Barcelona. No som, malgrat els avenços, un país en xarxa. I no ho dic només en un sentit comunicacional: subsisteix un esquema dual entre la gran ciutat i això que alguns en diuen “el territori”, que no està clar ni on comença ni on s’acaba.

Cal construir una nova centralitat a partir de les ciutats mitjanes que hi ha arreu del país i articular Catalunya com una xarxa de ciutats ben travada i equilibrada, on es pugui saltar de ciutat en ciutat –com fem els mataronins quan anem a Granollers- amb molta més facilitat. Hem de fer una Catalunya lliure de centralisme.

* Publicat a El Punt Avui aquest diumenge.