Naïm, Jonàs i Mataties*

Demà diada de Sant Esteve, com cada any, a la Sala Cabañes de la capital del Maresme, comencen les representacions de L’Estel de Natzaret. Són els tradicionals Pastorets, si. Intueixo que en llegir aquesta darrera frase, a molts se’ls dibuixarà un somriure als llavis, més o menys cínic: “Els Pastorets, quina cosa més passada de moda!” o “Els Pastorets, un rollo de missa”. Jo, en canvi, després de veure’ls una i altra vegada en diferents moments de la meva trajectòria personal, fins i tot de renegar-ne durant un temps, cada vegada em convenço més de la seva absoluta vigència –l’últim dia els vaig veure fent una macropiulada amb tota una colla de tuitaires mataronins amb l’etiqueta #pastoretsdemataro-. I de la gran profunditat que contenen alguns dels seus personatges.

Penso, és clar, en Naïm, la història del qual és present durant tot el fil argumental construït per Ramon Pàmies. Naïm és l’home que té desitjos, passions, temptacions, que s’equivoca... també l’home ple de bondats, de ganes d’estimar, de comprendre i d’aprendre... i que, com qualsevol humà, té la facultar de rectificar, de canviar, de convertir-se. Així mateix, el personatge de Naïm ens permet endinsar-nos una mica dins nostre i reflexionar sobre la presència del Bé i el Mal en el nostre dia a dia: no som només Bondat i Maldat; som totes dues coses i amb els dos elements hem d’anar construint. I, finalment, Els Pastorets també ens ensenyen a donar-li la volta a tot plegat: els dos tontos, els còmics Jonàs i Mataties, ens ajuden a equilibrar també aquest afany transcendent que ara expressava. Ni ho hem d’entendre tot ni és sa que ho intentem. A vegades la vida s’ha d’agafar com ells se la prenen: amb humilitat, amb senzillesa i fent el cor fort... quan ens en sentim incapaços.

* Publicat al diari El Punt Avui en l'edició de diumenge dia 26.