Seccions amb nom propi a 'Valors'

Valors és una revista de reflexió i diàleg al voltant dels valors humans, però més enllà d'això, com tota revista, té diverses seccions amb personalitat pròpia, seccions que tenen el seu què i els seus seguidors. Avui aprofito aquest post per recomanar-ne dues. La primera surt des del primer número de la revista i actualment es titula El conte -fins al redisseny d'aquest mes d'octubre es deia Hi havia una vegada-. Tan els contes com les il·lustracions que li donen vida, brillantments coordinats per la vallesana Irene Alerm, són d'una gran qualitat. Aquest mes de febrer el conte és de l'amic escriptor i periodista Albert Calls i la il·lustració -que reprodueixo- és obra de Misael Alerm [bloc]. Així com els autors dels contes són absolutament rotatoris, tot i que hi ha personatges com Calls que escriuen amb una certa periodicitat, les il·lustracions van a càrrec de quatre il·lustradors de gran qualitat entre els quals figuren Javier García [web], Javier Bustamante [web], Ona Pagès [web] i Raúl Campuzano. Aquest darrer, a més a més, és també el responsable de les il·lustracions que acompanyen cada mes L'article del mes, una columna escrita per una personalitat catalana que cada mes apareix a la revista, encetant el tercer bloc de la mateixa, just darrer del monogràfic. En aquesta ocasió Xavier Rius-Sant, expert en temes d'immigració, cooperació i pacifisme i autor de La xenofòbia a Catalunya (Edicions 1984), ens ha escrit un article titulat L'extrema dreta ha vingut per quedar-se? on parla de la possibilitat que, més enllà de la crisi, els partits d'ideologia intolerant entrin definitivament en el nostre mapa polític. Transcric una de les frases més potents de l'article i la il·lustració corresponent.

"El que he constatat estudiant el fenomen de PxC és que va sorgir a municipis de la Catalunya interior on la segregació forma part de l’ADN de part de la població. Llocs on, històricament hi havia un clima social de relacions en què els catalans de primera, els de segona i els llavors dit immigrants vinguts d’altres parts d’Espanya, no es barrejaven ni als casinos, ni als bars, entitats i escoles. Vic, amb totes les excepcions i salvetats, en seria el cas més clar. Fa tres dècades molta gent “de muralles endins” no anava mai al barri del Remei ni volia que els seus fills es barregessin amb “els altres catalans”. La immigració andalusa es concentrava als barris del sud del riu i aquells que prosperaven creuaven el pont. Llocs on no es jutjava o valorava algú pel què feia, sinó per “de quina casa era”.







Com deia al principi dues seccions amb personalitat que us oferim cada mes des de la revista Valors.