dilluns, de febrer 13, 2012

Què pensa Ivette Nadal sobre el silenci?*

Guerres dolcíssimes, Camí Privat, A l’esquena d’un elefant... són les targetes de presentació del treball discogràfic fet des del 2005 fins al moment per la cantautora Ivette Nadal (Granollers, 1988), una trajectòria que comença amb la presència en establiments barcelonins com L’horiginal, L’heligàbal, L’elèctric i L’Sputnik, on es presenta inicialment amb una guitarra a la mà i a l’altre un clavell, tot cercant la poesia i la cançó de la mà del poeta Joan Vinuesa. Perquè Ivette Nadal [MySpace] no entén les cançons sense versos, ni la poesia sense música. Ni la música sense silenci.

Parlem amb ella no del so sinó, precisament, del seu oposat, el silenci –almenys aparentment–. Per a Ivette Nadal, el silenci és un element clau en la mesura que es dedica a la música i canta les cançons que composa... a partir del silenci. “La música neix del silenci, -afirma de bones a primeres-. És el moment d’inspiració, de dubte. I a vegades no és tan un moment real sinó una actitud”. En tot cas, no li dóna una categorització a priori, al silenci; el viu com l’espai de les possibilitats i del repte del buit: “El silenci pot ser tan positiu com negatiu; és com un full en blanc, dins seu hi cap tot”. A més, des d’un punt de vista musical, recorda que la música no és l’absència de silenci sinó que el silenci forma part de la música: “En una cançó el silenci pot ser molt necessari, fa que una cançó respiri”.
Més enllà de la partitura, Ivette Nadal considera que el silenci és l’espai on es pot generar un diàleg madur amb un mateix. I, és clar, per poder mantenir un diàleg, cal que les dues parts dialoguin. “El silenci, si no saps què penses què vols, què desitges, et pot atormentar. El silenci, dintre d’un, pot fer molt soroll, paradoxalment. Aquest procés d’interiorització pot ser bo o negatiu”. Per tant, apunta: “Per poder estar en silenci amb un mateix, cal haver-se acceptar, prèviament”. En el silenci sorgeixen molts preguntes, les respostes de les quals te les has de donar tu. Per això molta gent en fuig, d’estar en silenci”. No tothom el necessita, això també ho té clar: “Hi ha qui no li cal fer-se segons quines preguntes perquè té una vida més superficial però altres si que ho necessitem. A mi la vida em va millor preguntant-me les coses, sóc una persona de fer-me preguntes”.

És obvi que Ivette Nadal s’ha interrogat més d’una vegada pel silenci des d’un punt de vista filosòfic. Si acudiu a un dels seus concerts, a més a més, descobrireu la presència del Silenci, amb majúscules, dins la seva música i de les lletres que canta, siguin seves o les que manlleva a altres autors.

* Publicat a la revista Valors de febrer.