divendres, de novembre 23, 2012

#campanyaoff #25n per 'El Periódico' (i 5): "A l'Alicia li feia especial il·lusió visitar un mercat; ella és així"



Falten deu minuts per a les onze del matí a l'exterior de la carpa provisional que acull el Mercat de Sant Antoni, a la ronda que porta el mateix nom de Barcelona.

Els periodistes que segueixen la campanya de la popular Alicia Sánchez-Camacho van rebre el dia anterior a la tarda un correu electrònic on se'ls notificava que l'agenda del dia es componia d'una visita a aquest mercat al matí i d'una “excursió” en bus fins a Tortosa, a la tarda.

La cap de la campanya, Dolors Montserrat, ens explicarà al cap d'una estona que la visita al mercat es va preparar a última hora davant la insistència de la candidata a visitar-ne un, cosa que no havia fet fins al moment: “A ella li encanta el contacte directe amb la gent, li agrada molt, s'hi sent molt còmoda. Ens va dir que no podia ser que no anéssim a un mercat. I ho vam incloure, aprofitant que teníem un forat al matí”.

La veritat és que, en el cas del PP, pesen tant o més els representants del partit a nivell espanyol que els catalans, de manera que l'agenda de la candidata s'ha anat construint sobre la marxa i tenint en compte les visites de ministres, quadros del PP i el mateix president del govern, Mariano Rajoy. Això ha complicat enormement la tasca de l'equip de campanya.

L'arribada de la candidata està prevista a les 11, però es fan les 11 i Alicia Sánchez-Camacho no hi és. Els periodistes no semblen sorpresos i asseguren que la candidata sempre arriba tard. Ho diuen sense acritud, però amb seguretat. Però és que avui arribarà especialment tard, gairebé quaranta minuts.

Això produeix un efecte aglomeració: la gent veu periodistes, els periodistes expliquen que esperen la líder dels populars catalans, la gent decideix quedar-se... i l'embolic de gent es fa cada vegada més gran. Al final hi ha un centenar de persones esperant la candidata. Uns nois de l'institut C. Irarco, a la mateixa Ronda de Sant Antoni, mostra una “estelada”, a manera de 'strikers'. L'ambient es va caldejant. L'equip de premsa es posa nerviós i els polítics del PP de Barcelona --Xavier Mulleras, Àngels Esteller...-- ja no saben quina cara posar davant el retard. No passa res d'especial, sinó que Sánchez-Camacho ha anat a un parell d'entrevistes radiofòniques en diferents mitjans de Barcelona i la cosa s'ha allargat.

Mentrestant, els periodistes s'entretenen comentant els últims titulars. “Tenim el president Mas a Rac1 que diu que Rajoy no és aliè al que passa amb el tema dels informes”. També s'aprofita per cotejar informació: “Ve l'Espe avui a Tortosa o què?”. “No, no, es veu que al final no, només la candidata”.

Al final Alicia Sánchez-Camacho arriba amb el cotxe oficial, enfundada en una jaqueta de color blau turquesa que la fa brillar dins de tot el seguici. Però trencant els esquemes dels periodistes que segueixen la campanya i que fa pocs minuts ens asseguraven que la campanya ha estat molt més tranquil·la, així que arriba dos senyors comencen a increpar-la: “Vés-te'n a l'escola a aprendre a sumar”, li deixa anar un home, en relació amb l'error en unes xifres comès per la candidata en el debat del dia anterior. “Independència!”, li crida un altre, visiblement aïrat, però pronunciat en fonètica castellanoparlant. La candidata fa com si no sentís res i, amb tota naturalitat, es dedica a saludar a tort i a dret.

Minuts després es posa en l'espai que queda davant dels trípodes de les càmeres de televisió i porta a terme el que en l'argot polític-periodístic es diu “canutazo”, la intervenció davant els mitjans. La candidata, sorneguera, llança una petita bomba: “Si Mas no té ni ha tingut comptes secrets a Suïssa, que vagi al notari a consignar-ho”, li etzibaa recordat la mítica visita de la campanya de 2003 per assegurar que no pactaria amb el PP.

Comença la visita. Marta Blasco, cap de premsa de la campanya, es mostra orgullosa que la candidata vagi al Mercat de Sant Antoni --o que ho faci quan la campanya s'ha posat més lletja, cosa que podria explicar la rebuda d'avui--. "Ningú ha fet un mercat, en aquesta campanya, cap altre partit”, assegura, encara que el candidat Navarro en va visitar un a Reus en els primers dies de la campanya.

A Sánchez-Camacho ja sabem que la idea l'atreia especialment. “Vinc cada dues setmanes. Aquest és el meu mercat, el mercat al qual he vingut sempre jo”, diu Sánchez-Camacho. A l'entrada es troba Maria Masclans, de la Bacallaneria Masclans, des de fa tres anys és la presidenta de l'associació de paradistes del mercat. La candidata la saluda efusivament i s'interessa per la situació de l'equipament comercial, que hauria d'haver tornat ja al seu lloc original.

Al cap d'una estona, el seguici que segueix la candidata arriba a la seva parada. “A mi m'agrada molt el bacallà”, exclama Sánchez-Camacho, que li intenta comprar unes porcions del seu gènere. Però ella no es deixa i l'hi acaba regalant. Sánchez-Camacho l'hi retreu. “Un altre dia ja pagaràs, dona”, li diu.

El que ha passat a l'entrada només ha estat un avís i a dins del mercat se senten més crits i xiulets, encara que la cosa no va a més i la visita segueix amb certa tranquil·litat. És el que té portar a terme un acte com aquest. La gent es molesta no perquè sigui la candidata popular sinó perquè amb ella es forma una aglomeració brutal. Coses de la campanya.

A LA SEU, MÀXIMA ACTIVITAT... I MÀXIM CANSAMENT
Més tard, a les 16.30 hores, l'ambient a la seu catalana del Partit Popular, al carrer Urgell, és clarament preelectoral. Tant a la planta baixa com al soterrani, tothom sembla molt enfeinat i l'aspecte 'bunkeritzat' de l'espai no convida precisament a relaxar-se.

En un ordinador, un dels tècnics acaba el 'flyer' de l'acte de final de campanya, que reunirà divendres María Dolores de Cospedal amb Alicia Sánchez-Camacho a Cerdanyola del Vallès. Altres preparen tot el tema dels apoderats ja de cara al diumenge.

Dolors Montserrat, la cap de la campanya, exposa el seu cansament i demana a algú que li doni un bombó, per activar-se una mica. Són sis o set setmanes treballant set dies la setmana, una mitjana de catorze hores. De manera que l'horitzó del dissabte de reflexió sembla per als membres de l'equip el seu particular Sinaí. Tard o d'hora arribarà.

Com ja havíem comentat en altres partits, tot està ordenadíssim, però és a la seu del Partit Popular on veiem uns quants diagrames que, en termes electorals i de comunicació, pauten perfectament tot el que s'ha de tenir en compte. "El primer que vam fer una vegada es van convocar eleccions va ser construir aquest esquema, per tenir claríssim què fer en cada moment", comenta Montserrat.

A la seu ens trobem també el jove Millán Querol. “Ell és el “plumilla” de la presi”, confessa Dolors Montserrat. “Hi ha dies que tenen cinc o sis intervencions i val la pena preparar-l'hi, però vaja, ella sola improvisa i els discursos que li escrivim se'ls retoca, sense cap tipus de dubte”, diu ell traient-se mèrit.

Els actes de proximitat i les xarxes socials
, ens explica Dolors Montserrat, són els dos pilars de l'estratègia de campanya del PP català. “Volíem arribar de forma tan directa com fos possible a la gent, però individualment”, comenta. Al final, els responsables de campanya van decidir treballar molt a fons el que aquí a Barcelona es diu territori, que no se sap on comença ni on acaba però que tothom entén que es refereix al que no és àrea metropolitana de Barcelona.

Santi Rodríguez
, diputat al Parlament, és aquests dies el cap de comunicació 'online'. Com altres partits, l'aposta per les xarxes socials és clau en el cas del Partit Popular. “Tenim unes cent persones que a tot el territori van treballant des d'un ordinador o des del telèfon mòbil, que és com funciona ara”, comenta Santi Rodríguez.

Diumenge se sabrà si hi ha una majoria silenciosa que no vol la independència, com va apuntar en el seu moment la candidata, o no. I, si compleix la seva promesa, d'aquí pocs dies tornarà al Mercat de Sant Antoni per demostrar que la seva carrera és de fons i no un esprint.

* Cinquè i última crònica i vídeo del seguiment #campanyaoff que hem fet aquests dies per a la web de El Periódico de Catalunya.