dijous, de novembre 08, 2012

El Sandy també va passar per Haití, Cuba, Jamaica i les Bahames*


Imatge dels efectes del Sandy a Haití. Font: The Guardiaa.

Una crítica habitual des del món de l’anomenat periodisme alternatiu i el cert és que en aquesta ocasió se’ls ha de donar la raó. No estic sempre d’acord amb les afirmacions que es fan des d’observatoris com Media.cat, però respecte el tractament informatiu de l’huracà Sandy em sembla que és una evidència i que s’ha de denunciar: la cobertura que ha tingut aquest fenomen meteorològic i les seves conseqüències ha estat totalment desequilibrada en favor dels episodis viscuts als Estats Units versus tot allò esdevingut en països de la zona com Haití, Cuba, Jamaica i Bahames.

Així, dels vint vídeos que es poden trobar amb l’etiqueta “Sandy” al portal de TV3, només hi ha una peça de 56 segons del Telenotícies del 26 d’octubre on s’ex- plica els efectes de l’huracà per Jamaica, República Dominicana, Haití, Cuba i Bahames. La resta de mitjans que han esmentat el pas del Sandy pels països del Carib no han passat de dedicar-hi un breu o una nota d’agència agrupant les notícies de diferents països i sense que la dimensió de la catàstrofe humanitària, almenys a Haití, amb 51 morts, hagi fet augmentar-ne la cobertura.

No es tracta de jugar a comparar els morts, però per dir-ho d’una manera molt prosaica, els 64 morts causats segons han merescut molt menys enrenou que els 120 dels EUA. De la mateixa manera, mentre a Haití el pas de l’huracà va fer témer per la seguretat alimentària de la població i l’aparició de brots de còlera, en referència als Estats Units la majoria de mitjans van arribar a parlar de “devastació” i “tragèdia” quan en realitat les conseqüències sempre hi són molt més limitades.

Tot plegat és el que, des de l’àmbit de l’anàlisi de continguts periodístics, se’n diu el fenomen de la sobreexposició mediàtic o sobrecobertura. Que s’explica perquè tots els mitjans de comunicació de casa nostra tenen corresponsals i equips de forma permanent als Estats Units i en canvi gairebé cap disposa de delegats en els altres països citats; qualsevol cosa que passa al primer país del món arriba a tots els racons del planeta. En segon lloc perquè, pel mateix motiu de dispositius humans i tècnics, les possibilitats de narrar el pas de l’huracà als Estats Units, des d’un punt de vista audiovisual, eren molt més potents que no pas a Haití o Cuba. I és que per trist que pugui semblar, des d’un punt de vista televisiu, una història com aquesta s’acaba explicant des d’on es pugui narrar de forma més espectacular. En uns mitjans audiovisuals que busquen desesperadament històries èpiques, les referències a un procés venen determinades per això i no pas per la rellevància informativa del que s’acaba explicant.

A banda de tot això, no sembla pas que l’extensa cobertura del Sandy hagi servit tampoc per contextualitzar el fenomen dels huracans. No hi ha hagut reflexió sobre els motius que els provoquen –hi ha qui apunta al canvi climàtic per expli- car-ne el seu auge– i les úniques referències informatives en aquest sentit han estat perquè l’alcalde de Nova York va anunciar el seu vot per Obama en la mesura que aquest candidat semblava més preocupat pel canvi climàtic que el seu contricant.

Ens falta molt i bon periodisme, també en situacions com aquestes, en què els periodistes ens pensem que estem dirigint una pel·lícula de Hollywood sense haver invertit ni un euro.

* Publicat al Valors de novembre a la secció 'Ha passat desaparcebut'.