Fer costat i no jutjar*

Perramon fotografiada a l'entrada de El Lloc de la Dona, a l'Avinguda Drassanes. Foto: J. S.

Lourdes Perramon, nascuda a Manresa fa 42 anys, en fa quinze que treballa al Lloc de la Dona del Raval de Barcelona, un centre social impulsat per la Congregació de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor de la qual ella forma part des de 1990. Obert el 1996, el Lloc de la Dona –n’és la coordinadora- es troba a l’Avinguda Drassanes, molt a prop dels carrers on s’exerceix la prostitució a la ciutat comtal. Què pretén el centre? Doncs atendre, sobretot, les persones que formen part d’aquest sòrdid món i fer-ho d’una forma global, estant al seu costat: si les prostitutes ho volen així –perquè no tenen més remei, moltes són joves immigrants sense papers- se les ajuda a exercir l’ofici amb el màxim de dignitat i de condicions sanitàries i si en canvi poden deixar de “fer el carrer” es procura formar-les i donar-les-hi un seguit d’habilitats perquè puguin obrir-se camí. No hi ha condicions, per tant, a l’hora d’acudir al centre, i aquesta és la base del seu èxit. Al centre també s’atenen dones grans que han exercit la prostitució durant tota la vida i que ara se senten descol·locades respecte els seus coetanis.

Lourdes Perramon admet que, per la seva formació i valors, se li fa difícil d’entendre la decisió d’algú, per molt desesperat que estigui, de vendre el seu cos per diners: “Però per començar elles diuen que no venen el seu cos, sinó que fan serveis sexuals”, matisa. I en segon lloc planteja un debat interessantíssim: on està el límit entre els joves que cada cap de setmana s’emboliquen amb dues o tres persones diferents prostituint el seu cos i el que n’anomenem prostitutes? “La diferència és que unes cobren i les altres no? Potser hem de revisar la relació que tenim nosaltres mateixos amb el sexe abans d’estigmatitzar les persones que es dediquen a la prostitució”, reclama des del punt de vista d’aquell que palpa de prop la realitat d’aquest món. La lectura a nivell de fe de la seva feina al costat de les treballadores del sexe és evocadora: les situacions que arriben a viure les prostitutes són extremadament dures, “de manera que –afegeix- cada cada pas endavant i cada nova oportunitat que se'ls obre és un sí a la vida, és una rememoració de la Resurrecció de Jesús de Natzaret".

* Article per la revista Foc Nou del mes de gener.

Comentaris

Publicacions populars