'Teixint la ciutat' i '27-G. Bandera blanca'
La desapareguda Assumpció Clavell en una imatge del documental 'Teixint la ciutat'. A baix, Pilar Cuadrada, també traspassada a '27-G. Bandera blanca. L'entrada dels nacionals a Mataró'.
Ahir es va reemetre, per primera vegada, a Maresme Digital Televisió el documental Teixint la ciutat, produït per l'empresa de comunicació Capgròs, obra de Maria Coll, Aina Fernàndez i un servidor i que va tenir un ampli ressò després de la seva estrena, el març de 2007, com es pot veure en la notícia publicada per capgros.com o posts com els del portaveu Joaquim Fernàndez. L'any 2007 l'esforç fet tan per Capgròs com per la gent que el vam tirar endavant es va veure recompensat amb el guardó del segon premi Pedro Murillo convocat per la Fundación Textil Algodonera. En el documental hi ha testimonis ben interessants, com el de Pere Sans, fundador de la mítica fàbrica Abanderado o el de la ja traspassada Assumpció Clavell, la primera empresària de la ciutat durant el segle XX. El rodatge del documental va incloure una visita a Brusel·les per enregistrar les sessions d'un grup de treball sobre el tèxtil que funciona a nivell del Parlament Europeu. Allà vam poder contemplar amb els propis ulls com l'empresari local Xavier Bada, que des del primer dia va participar del projecte, pronunciava unes paraules recordant la capital del Maresme enmig de Brusel·les. Va ser una gran experiència des d'un punt de vista periodístic. És destacable el suport rebut per la Fundació Jaume Vilaseca durant tot el procés d'elaboració del treball, de cinquanta minuts de durada. Es pot consultar un extens dossier de l'operació clicant aquí.
Mira la segona part del documental clicant aquí. La tercera aquí. La quarta aquí. i la cinquena aquí (1) i (2).
Aquest va ser el segon documental produït en el marc de l'empresa Capgròs per mi mateix i treballat per el mateix equip del Teixint la ciutat. El primer, que també es reestrenarà aquest mes, a finals, és 27-G. Bandera blanca. L'entrada dels nacionals a Mataró, que vam enregistrar durant el 2003 (molts dels que hi apareixien, com Zacarias Estévez o Pilar Cuadrada, ja són morts). El 27 de gener del 2004 es complien els 65 anys d'aquella efemèride i per això vam dur a terme el projecte, que encara va generar més reaccions que el primer. Segurament perquè el missatge que s'hi donava era massa poc revolucionari, per segons qui (llegir reportatge de Maria Coll): el dia que van entrar els nacionals a Mataró la majoria de la gent que hi quedava va estar contenta. Volia que s'acabés la guerra i prou. Si fa no fa el que deuen pensar molts habitants de Gaza avui. Ara, la reestrena del documental coincidirà amb el setantè aniversari d'aquells fets. Podríem dedicar-lo ben bé als que avui també esperen que acabin les seves guerres...
Comentaris