Per què m'apuntes?*

Carrer central de la ciutat vella d'Hebron. L'escena descrita a l'article va passar exactament aquí.





Pot semblar un recurs literari tòpic, però em van venir al cap els versos de la Cançó sense nom de Lluís Llach: "On vas amb les banderes i avions i tot el cercle de canons, que apunten el meu poble". Això vaig pensar, en aquell moment: per què m'apuntes, nano? No veus quina cara que faig? Què vols que et faci? Abaixa l'arma home!Era un soldat israelià, jovenet, com tots. Segur que era bona persona i que en condicions normals s'hauria comportat sense cap problema i potser m'hauria dit hola i tot. Però allà, enmig de la palestina ciutat d'Hebron, jo era un subjecte perillós i ell un soldat israelià que havia d'impedir qualsevol atac al seu país.

L'escena va ocórrer al final d'un dels carrers principals d'aquesta ciutat santa tan per jueus com musulmans, ja que s'hi troba la tomba d'Abraham, el pare de les tres religions monoteïstes. De fet ens dirigíem justament cap a la mesquita on hi ha la tomba, la principal atracció turística de la ciutat, quan paulatinament el nombre de vilatans que s'hi passejaven va començar a disminuir i ens vam trobar finalment amb una patrulla de sis soldats de l'exèrcit. Dos apuntaven cap a un carrer lateral, dos més tenien les armes en direcció als dos cantons i les altres dos -eren noies- estaven al cantó d'una caseta de l'exèrcit.

Aquesta petita patrulla no estava allà perquè sí, sinó per protegir els 450 colons que viuen dins d'Hebron, en una de les imatges més esparverants que ens va procurar la setmana de viatge per Palestina. Viuen allà, tancats en una gàbia, atrinxerats, enmig d'una població de més de 100.000 habitants. La qüestió, però, és posar una bandera israeliana en el cor d'una ciutat palestina, per recordar qui mana a qui. "Darrera la valla hi ha els jueus", ens va explicar un noi palestí amb un intent de demostrar normalitat. Una normalitat que, evidentment, no existeix.

* Article publicat al diari digital capgros.com el setembre de 2004. És el cinquè d'un cicle que formen Frontera de guerra (I), Mons diversos a segons de distància (II), Amb la por als carrers (III) i Betlem a través d'un checkpoint (IV).

Comentaris

Publicacions populars