Reinventar-se*
Després de l’època de vaques grasses en ve una de vaques magres. Tothom sap que és així -cites bíbliques a banda- des que el capitalisme existeix. Encara més: el capitalisme es caracteritza per l’existència de cicles; com la vida, si fa no fa. Quan tot va a l’alça, ens envaeix la satisfacció. Però quan tot comença a fer baixada, no és que ens entristim, és que ens angoixem fortament: no ho podem suportar.
En realitat som uns hipòcrites: les bases del creixement sobre les quals hem cavalcat durant més de deu anys eren de fang i sabíem que tard o d’hora vindria la temuda crisi. Però quan ha arribat, segurament per la llarga durada d’aquest període de benestar, ens hem esquinçat les vestidures i anem arreu queixant-nos de com de malament van les coses.
S’ha posat de moda aquesta estupidesa de “deixem que passi el 2009 perquè el 2010 tot anirà bé”. Doncs no. Si no aprofitem per canviar durant el 2009 el 2010 podria ser que anés bé, però quan torni a venir un nou període de crisi tornarem a patir. I a esquinçar-nos les vestidures. No podem pretendre evitar els cicles econòmics –seria anar contra la vida, com dèiem- però si que podem esforçar-nos per construir unes bases productives sòlides, competitives, noves, pensades a partir de les necessitats humanes reals.
Aquesta és, doncs, l’oportunitat per repensar-nos. Alguns sectors com el del tèxtil -que com fa broma el seu president gremial Josep Espígul fa 150 anys que estan en crisi- són una mena de far de per on haurien d’anar les coses. Un intel·ligent economista de la ciutat, Pere Lleonart, defensa que el procés de reinvenció que han dut a terme els empresaris del sector -que els ha permès sobreviure-, ha estat exemplar: ve a dir que malgrat la pèrdua notabilíssima de llocs de treball més que una catàstrofe el que ha passat és un miracle: mai les empreses tèxtils locals havien tingut un reconeixement i una capacitat de vendes tan gran.
Doncs això, tots a repensar-nos. Els periodistes els primers, evidentment. Com tota la resta ens hem de preguntar si fem bé la nostra feina i si la podríem fer diferent i millor. D’aquesta manera, mica en mica, emergirem de la crisi amb una mirada diferent.
* Publicat a Tribuna Maresme.
En realitat som uns hipòcrites: les bases del creixement sobre les quals hem cavalcat durant més de deu anys eren de fang i sabíem que tard o d’hora vindria la temuda crisi. Però quan ha arribat, segurament per la llarga durada d’aquest període de benestar, ens hem esquinçat les vestidures i anem arreu queixant-nos de com de malament van les coses.
S’ha posat de moda aquesta estupidesa de “deixem que passi el 2009 perquè el 2010 tot anirà bé”. Doncs no. Si no aprofitem per canviar durant el 2009 el 2010 podria ser que anés bé, però quan torni a venir un nou període de crisi tornarem a patir. I a esquinçar-nos les vestidures. No podem pretendre evitar els cicles econòmics –seria anar contra la vida, com dèiem- però si que podem esforçar-nos per construir unes bases productives sòlides, competitives, noves, pensades a partir de les necessitats humanes reals.
Aquesta és, doncs, l’oportunitat per repensar-nos. Alguns sectors com el del tèxtil -que com fa broma el seu president gremial Josep Espígul fa 150 anys que estan en crisi- són una mena de far de per on haurien d’anar les coses. Un intel·ligent economista de la ciutat, Pere Lleonart, defensa que el procés de reinvenció que han dut a terme els empresaris del sector -que els ha permès sobreviure-, ha estat exemplar: ve a dir que malgrat la pèrdua notabilíssima de llocs de treball més que una catàstrofe el que ha passat és un miracle: mai les empreses tèxtils locals havien tingut un reconeixement i una capacitat de vendes tan gran.
Doncs això, tots a repensar-nos. Els periodistes els primers, evidentment. Com tota la resta ens hem de preguntar si fem bé la nostra feina i si la podríem fer diferent i millor. D’aquesta manera, mica en mica, emergirem de la crisi amb una mirada diferent.
* Publicat a Tribuna Maresme.
Comentaris