Un dia a París

Foto: À. Ribas.

El món s'ha tornat una mica boig, a vegades, i nosaltres optem per formar part de la bogeria. Ma germana s'ha especialitzat en localitzar bitllets d'avió, de Ryanair, per més senyes, escandalosament barats. Així els meus pares van anar a Sevilla l'altre dia per 1,34 euros, mentre que jo i l'À. hem estat enviats per l'agència de viatges Salicrú a París per la irrisòria quantitat de quatre euros. Aquesta nova fórmula de turisme ultra fast implica també anar i tornar de la destinació el mateix dia, sense fer-hi nit, de manera que t'estalvies una despesa econòmica gran. Si ens veiessin els nostres avantpassats es pensarien que estem absolutament torrats, i probablement tinguin raó. De fet jo mateix he promogut, malgrat la despesa energètica i la irresponsabilitat que ecològicament representa, aquesta mena de viatges: per seixanta euros vam enviar el setembre passat l'O., l'À. i en Pol a Milà, també anant i tornant el mateix dia.

Evidentment, aquest nou concepte de viatge requereix, més que en cap altra ocasió, d'un funcionament òptim per part de tots els elements en joc: des que et funcioni el cotxe o mitjà de transport fins a l'aeroport de sortida a què vagin correctament i a l'hora tan el vol d'anada i tornada com el vehicle que et traslladi de l'aeroport de destí a la ciutat escollida (sempre són aeroports com el de Girona, allunyats de la seva ciutat de referència, aquí està la gràcia de l'invent, explotada per Ryanair). Doncs en aquest cas els déus no ens han sigut benignes: a l'hora d'enlairar-nos de Girona dissabte a la matinada l'avió va patir molt per poder aixecar-se degut a les fortíssimes ràfegues de vent que hi havia, de gairebé 150 quilòmetres/hora, segons fonts de la Generalitat. Però sobretot el problema, en aquesta ocasió, ha estat la tornada: l'avió que dissabte al vespre ens havia de tornar a casa després de la visita de vuit hores a París es va primer retrassar uns minuts i finalment cancel·lar fins aquest matí, a les 9. Entremig ens han portat a dormir -de moment pagant nosaltres- en un Formule1, un d'aquests hotels automàtics, gairebé sense personal, que funcionen sobretot a França. I allà ens havien de venir a buscar a 3/4 de 7 del matí i finalment s'han presentat a 2/4 de 8; tres quarts d'hora a la intempèrie que no sé com he resistit, tenint en compte que anava amb una jaqueta i una americana i allà no devíem passar dels zero graus (coses de pensar més en la imatge que volia donar a les fotos que no pas en el fred que faria. Que burro!). Horrorós. Però és clar, ja diuen que no es poden tenir duros a quatre pessetes.... mai més ben dit...

I París què? Doncs magnífic, majestuós, sublim, amb charme; com sempre vaja. El proper dia vindrem amb més calma...

D'Callaos festeja el novè aniversari del Clap

El Clap va iniciar divendres la celebració del seu novè aniversari amb D’Callaos, un grup que deu molt a la sala mataronina i que ara torna amb entrades venudes la confiança que els seus responsables van donar-los des d’un principi. La sala gran del Clap estava a rebentar, plena d’admiradors de tot el maresme que no van deixar de cantar i ballar en cap moment del concert. (Més informació a diaridelamusica.com).