La transcendència dels fets*

Xavier Manté sosté una bossa de cafè de Comerç Just a La Peixateria de Mataró.

Xavier Manté, 71 anys, és un home d’idees clares i concises. “Déu va crear el món, que és com un jardí i ens va encomanar que el cuidéssim”, explica. Ell va prendre aquesta lliçó al peu de la lletra i s’ha dedicat i es dedica a cultivar plantes d’aquest jardí immens, conscient que no les podrà arreglar totes però que en canvi cadascuna té un gran valor. La crida a treballar pels altres recorda que li va venir llegint un article d’Alfons Comín a El Ciervo que es titulava “I tu què pots fer?”. A partir d’aquí, quan tenia trenta anys, se’n va anar al Camerún, a l’Àfrica. Aviat, però, va veure que un enginyer com ell, en aquell indret, més aviat estorbava. I va tornar cap a casa, a Mataró. Es va preguntar en què podia ajudar i es va posar mans a l’obra. Que calien mitjans de comunicació que promoguessin el lliure pensament i el debat? Doncs amb un grup de persones impulsa el setmanari El Maresme. Que faltaven escoles progressistes i mixtes? Doncs amb un altre grup crea la primera escola laica i catalana de la ciutat, l’Anxaneta. Que s’ha de col·laborar en la Transició política? Doncs primer treballa amb Jordi Pujol a Cristians Catalans i després amb els socialistes en el PSC. Això pel que fa a cuidar les plantes de casa. El 1987, però, la seva acció social va donar un gir i junt amb un grup de persones preocupades per la desigualtat Nord-Sud va posar-se a organitzar la campanya de Mans Unides a nivell de l’Arxiprestat de Mataró. Aquest compromís amb el Tercer Món, de forma més estable, es va consolidar amb el naixement, el 1998, del Centre de Cooperació i Solidaritat La Peixateria, que formen un bar on es pot degustar cafè de la Cooperativa Unión de la Selva, de Mèxic, i una botiga solidària on es venen productes basats en la filosofia del Comerç Just, que paga uns preus més elevats que els habituals als productors del països en vies de desenvolupament.

En Xavier Manté, doncs, és un home de fets, més que de teoritzar. O millor dit: després d’estudiar bé la teoria passa a la pràctica, sense circumloquis. “Hem de treballar –reflexiona-. Al món hi arribem no sabem quan ni tampoc sabem quan en sortim, però mentre hi som l’hem de perfeccionar”. En Xavier, optimista i tenaç de mena, creu que tendim cap a la perfecció, malgrat les bestieses que admet que tenen lloc a diari. I contra el que pugui semblar, tot aquesta capacitat de fer no significa per a en Xavier una esclerosi del ser, al contrari: “En tot el que faig hi veig la presència de Déu, la transcendència dels fets”, conclou. Com tanca ell sempre les converses... Endavant!

* Publicat a Foc Nou, gener 2008.