Jordi Herreruela: la música també és indústria

Vídeo Entrevista a Jordi Herreruela al Diaridelamusica.com.

De petit, a Jordi Herreruela, el professor de música de l'escola on anava va predir que mai es dedicaria a la pràctica musical per culpa de la seva falta d'oïda. I no és que el professor en qüestió s'equivoqués respecte la manca d'aptituds -que no de coneixements- musicals d'Herreruela perquè de fet ni és músic ni ha exercit mai com a tal. Però vés per on, aquest mataroní ha acabat entregant la seva vida a aquesta passió com a director de la Casa de la Música Popular de Mataró i també com a màxim responsable del festival Mataró Cruïlla de Cultures. L'anècdota, que ens ha explicat aquest vespre en el marc d'una xerrada dins el cicle de tertúlies que es fa un dimarts al mes al Caminetto promogut per un grup de mataronins inquiets, serveix de metàfora per explicar que el món de la música, a Catalunya, ja no només el formen els intèrprets d'aquest art, sinó que s'ha convertit en una potent indústria capaç de generar atractivitat a l'exterior i molts llocs de feina a casa nostra, desenvolupant sistemes com el de Codeticket o softwares específics per a l'aprenentatge musical. Herreruela ha relatat els intríngulis de la creació de la Casa de la Música Popular, un equipament de ciutat que té ja quatre rèpliques a nivell de Catalunya (Salt, l'Hospitalet, Terrassa i Manresa) [web conjunta] i que, en suma, pretén empapar de música el màxim de ciutats catalanes: a l'hora de la creació, de la difussió, de la sensibilització als més menuts... Ara la Generalitat de Catalunya hi ha apostat fort sota la batuta del conseller Tresserras, però durant uns quants anys els responsables de la cooperativa sense afany de lucre VisualSonora, entre els quals Herreruela, van trucar les portes de múltiples instàncies polítiques sense que la seva proposta acabés de quallar; fruit d'això els van acabar designant com a "gotes malaies" de la cultura catalana.

Jordi Herreruela forma part d'una nova generació de mataronins que, empeltats de la tradició cooperativa i col·lectivista de la ciutat, han estat capaços de posar la cultura -la música en aquest cas- a primera fila de l'activitat pública del present i el futur de la ciutat. No són els únics (Arcàdia, Privat...) però si els que han plantejat una aposta més agosarada i innovadora, l'aliança entre el món privat i l'administració, per a dur a terme un projecte públic que ja està servint per millorar la qualitat de vida dels mataronins. Una iniciativa que va quallant i que va estenent-se com una taca d'oli a la resta de poblacions catalanes.