El Tercer Sector, entre l'Estat i el Mercat

Intentar resumir la magistral conferència que ens ha fet aquest vespre el catedràtic de IESE Antonio Argandoña seria, a més de difícil, absurd per la magnitud de les coses que ha dit. Per tant optaré per centrar-me en un aspecte del que ha apuntat: l'emergència del Tercer Sector entre l'Estat i el Mercat, d'un tercer actor que segons Argandoña seria un Mercat impregnat de Societat Civil, d'humanitat, de calidesa. Un nou actor, un tercer en discòrdia, per superar aquest vell maniqueisme entre els que defensen només l'Estat i els partidaris acèrrims del Mercat.

Em sembla una idea molt interessant, per bé que no exempta de cert perill, perquè òbviament no està clar quines tasques i amb quin control aquest Tercer Sector actuaria per delegació de l'Estat. El primer ministre anglès, David Cameron, ha treballat aquesta idea força a l'hora de prendre el timó del govern britànic: no tot ho ha de fer l'Estat ni tampoc el Mercat, sinó que hi ha el món de les ONG, les associacions, les fundacions... els col·lectius humans que treballen sense afany de lucre però que a última hora també generen creixement econòmic. Alerta amb el detall, a més: mentre Thatcher deia que l'únic important era l'individu, el seu successor Cameron nega la major i aposta òbviament no per un Estat gran sinó per una societat gran.

Em sento molt còmode en aquest terreny perquè de fet tant Valors com Clack, les dues iniciatives col·lectives en què em trobo implicat, beuen d'aquesta inspiració. Som una empresa? No, en cap dels dos casos crec que se'ns pugui qualificar d'empreses i de fet legalment cap de les dues firmes ho és, sinó associacions culturals sense afany de lucre. Significa això que aquestes dues entitats no puguin generar algun rendiment econòmic -el senyor que imprimeix la revista, per exemple, o els càmeres que graven les conferències i els periodistes que hi assisteixen-? Doncs òbviament no. Per tant, són col·lectius humans que compatibilitzen la generació de riquesa i la prestació de serveis amb el voluntariat i amb el treball gratuït, per tant. És el món dels emprenedors socials, crec, en el que jo em sento molt i molt còmode. Lluny de la generació dels nostres pares -cobraven d'un lloc i col·laboraven amb el que els agradava la resta d'hores del dia-, la nostra generació de hackers ètics barregem la feina amb el plaer, fent que les fronteres quedin clarament desdibuixades. Un dia parlarem dels riscos, de viure d'aquesta manera, però avui, arran de la conferència d'Antonio Argandoña d'aquest vespre, només volia parlar-vos de les positives.