Emprenyat per l'empresonament de Jovan Divjak, el serbi que va defensar la Bòsnia multiètnica

Llegint l'edició electrònica d'El País topo amb una notícia sorprenent, de la qual no trobaré cap menció en cap mitjà de casa nostra: el general Jovan Divjak, "el serbi que va defensar Sarajevo de l'atac dels radicals serbis mantenint la idea d'una Bòsnia democràtica i multiètnica", ha estat detingut a l'aeroport de Viena acusat de crims de guerra. Em quedo ben parat. Jo amb aquest home hi he conversat i l'he entrevistat i tot, per a Maresme Digital Televisió, l'actual M1TV [el vídeo de sobre aquestes línies hi correspon]! Va ser ara fa tres anys, el maig de 2008, amb motiu de la Nit de la Solidaritat organitzada per l'Ajuntament durant la qual en Jordi Aliberas, l'Ariadna Vázquez i jo vam presentar el documental Els Ponts de Mostar [bloc], que tractava sobre la postguerra a Bòsnia. Divjak va ser el protagonista de la Nit, impartint una interessantíssima conferència que ens va recordar a tots que si bé els enfrontaments bèl·lics s'havien aturat, no es podia dir que la guerra hagués acabat al seu país, més aviat al contrari [excel·lent resum aquí]. A la Wikipedia en català es cita una frase seva d'aquella nit: "És evident que l'acord de pau signat a París el desembre de 1995 va posar fi a l'agressió contra Bòsnia i Hercegovina, però l'entrada en vigor d'una Constitució de B-H imposada ha establert una estructura estatal i unes relacions entre els pobles que durant un llarg període, fins i tot dècades, no afavoriran la instauració de relacions de tolerància, confiança i reconciliació".

Com pot ser que aquest heroi de la reconciliació, precisament, dedicat a una ONG que es dedica a promoure l'educació a Bòsnia hagi estat detingut? Se l'acusa d'haver participat en l'atac d'un comboi de l'exèrcit iugoslau, format exclusivament per serbis, que el 3 de maig de 1992 sortia de Sarajevo en el marc d'un intercanvi entre el comandament de l'exèrcit iugoslau i la presidència bosniana: el president bosnià Izetbegovic estava detingut per l'exèrcit iugoslau, mentre que unes desenes de soldats serbis s'havien quedat atrapats en la zona controlada per l'Armija, el nou exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina de la qual Divjak era comandant. Amb la medicació de l'ONU, es va pactar un intercanvi pel qual els soldats quedessin en zona sèrbia i el president legítim de Bòsnia pogués tornar al despatx presidencial després d'un viatge a Lisboa, on havia estat convocat per la Comunitat Europea.

Qualsevol que conegui una mica els intríngulis d'aquest episodi -ocorregut al carrer Dobrovoljaka de la capital bosniana- sabrà que Divjak va ser precisament qui va aconseguir que la cosa no anés a més i que "tan sols" morissin 42 soldats serbis atacats per membres de l'exèrcit de Bòsnia i Hercegovina. He repassat la cinta, desgastada per les desenes de visionats que n'he fet, de l'episodi que explica els fets de La Mort de Iugoslàvia, la fantàstica sèrie sobre les guerres balcàniques produïda per la BBC el 1995. Recordava l'escena però l'he volgut recuperar per a confirmar el que ja em semblava haver entès: Divjak és precisament qui evita que els propis soldats bosnians s'acarnissin amb els soldats serbis de l'exèrcit iugoslau. En repetides ocasions se'l veu intentant calmar els ànims i ordenant el pas del comboi: qualsevol acusació contra ell resulta falsa. No pot ser d'una altra manera. Com es diu en una entrevista de l'Universitat Oberta de Catalunya [aquí] fa un temps: "Enmig de l’horror, [Divjak] va demostrar un gran talent per a la mediació i va aportar-hi grans dosis d’humanisme".

A què respon per tant la detenció de Divjak i la seva possible extradició a Sèrbia? Segons el Centre d'Estratègies per a la Integració Europea citat per El País, aquesta detenció seria un moviment polític per acumular el suport de l'exèrcit serbi davant el possible malestar que es generaria quan Serbia entregués el darrer gran criminal de guerra lliure, Ratko Mladic, el responsable precisament de l'assatjament de Sarajevo durant més de dos anys. Una mena de jugada diplomàtica salvatge. La diplomàcia, encara que resulti contradictori amb el propi terme, a vegades ho és molt. Com passa aquests dies amb Líbia: wait and see, a veure què passa...

Acabo. Després d'haver gravat l'entrevista als estudis de Maresme Digital Televisió, recordo que vam coincidir als lavabos del Centre Cívic on hi ha ubicada la televisió comarcal. No és que l'empaités, vam coincidir. Fins llavors ens havíem comunicat mitjançant la traducció del serbocroata al català que ens feia l'amic Edin Kapic, natural de Mostar però afincat a casa nostra. Allà al lavabo ja no teníem intèrpret i em vaig expressar amb el meu mal francès, que ell també coneixia -passava en els iugoslaus, la llengua de prestigi era més el francès que l'anglès, almenys pels més grans-. Mentre miccionava el tenia al meu costat, a cinc centímetres. Una cosa era entrevistar-lo cara a cara, l'altra era trobar-me amb ell en aquestes circumstàncies. Vaig pensar: quotidianitat pura. Era allà tots dos pixant tranquil·lament en un edifici civil de Mataró, com podia haver passat amb moltes altres persones. Entre ell i jo només hi vaig veure una única diferència: jo no havia estat mai en una guerra; ell si.

Jovan: et tenim i tindrem en el record fins que t'alliberin. I després també.