dimarts, de setembre 20, 2011

Destí comú: El Públic. Cafè, espai, idees

Ho va sintetitzar molt bé en Miguel Guillén un dia passejant per un carrer d'Oxford, en una visita que vam fer al nostre amic comú Francesc Amat a Anglaterra, ara fa un any i mig, quan ell estudiava allà. "Venim de llocs diferents però em sembla que anem cap a algun lloc, junts", va comentar en Miguel de cop i volta, un dia, sense venir "a cuentu" de res. Un dia d'aquests pensava que potser aquest és l'esperit amb què hem muntat l'espai cultural El Públic, perquè com a col·lectiu tinguem un espai propi on sumar molta altra gent i poder actuar definitivament en clau generacional -i intergeneracional, també, és clar- en benefici de la ciutat, del comú, d'allò públic -que per això el nom, entre altres coses-. Un espai dedicat a la cultura, un cafè cultural, que obrirà les portes a Can Xammar, davant la seu de El Tot Mataró i al costat de la seu maresmenca del Col·legi d'Aparelladors i d'Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), el divendres dia 30 de setembre. Aquesta és una iniciativa conjunta, bàsicament, de tres dels membres del grup inicial a què feia referència: en Xandri Calsapeu, l'Eloi Aymerich i un servidor -aquests dos darrers sota la identitat de Clack, productora de continguts audiovisuals-. Però que compta amb el suport de tota la resta d'amics i gent propera, sense la qual hauria estat impossible tirar endavant un projecte tan gran i complex com aquest.

I de què va aquesta història? Odio quan qui arriba nou en un ecosistema, sigui un mitjà de comunicació, una empresa o una associació, anuncia la seva arribada com la necessitat "d'omplir un buit". De la mateixa manera que crec que no anem enlloc, penso, si muntem un espai i, verticalment, programem un seguit d'activitats sense escoltar ningú, sense ser porosos a l'entorn. Estem al segle XXI i la ciutadania s'ha tornat exigent, gràcies a Déu. La gent no pot ser ja simple consumidora d'una oferta, té ganes d'involucrar-s'hi, de participar-hi. De manera que El Públic el fem amb la voluntat de fer-nos un lloc dins l'oferta cultural del centre de la ciutat i de buscar el màxim de complicitats amb el nostre entorn. Sense voler competir amb ningú que ja fa la seva feina, al contrari, sinó treballant per complementar-la. L'obertura de l'espai en sí ha estat possible, per exemple, gràcies al propi Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, amb qui farem algunes accions conjuntes a partir de les exposicions que ells programen periòdicament amb l'associació Sant Lluc per l'Art. També volem col·laborar amb tots els negocis de la zona per obrir Can Xammar al conjunt de la ciutadania, un espai que sigui pel que sigui ha quedat fins ara fora del circuit ciutadà. I cooperarem també amb tots aquells agents culturals, cívics, associatius, de Mataró i del Maresme que necessitin un espai on dur a terme alguna de les seves activitats. Volem oferir un lloc on la gent es pugui trobar, pensar i treballar projectes plegats. Ajudar a crear noves iniciatives i més cultura al servei del territori. Per això l'espai cultural té com a subtítol "Cafè. Espai. Idees", perquè vol esdevenir un espai de trobada i de generació de noves iniciatives per a la ciutat i la comarca.

A nivell de continguts, El Públic buscarà anar més enllà de ser una sala de concerts, tot i que també programarà activitat musical de forma periòdica. Al nou espai cultural del centre de la ciutat s'hi faran exposicions i sessions de conta contes de forma mensual i de forma puntual presentacions de llibres, lectures dramatitzades o recitals poètics. En aquesta línia, per exemple, el proper 19 d'octubre, el director de VilaWeb, Vicent Partal, explicarà els eixos del projecte Més VilaWeb, en una trobada que vam pactar a la Universitat Catalana d'Estiu, ara fa unes setmanes. Volem programar també aquesta mena d'activitats ciutadanes que interessen a la gent. I si ens les proposa la gent, encara millor. Màxim diàleg, màxima porositat. Màxima complicitat.

El projecte tindrà també una dimensió virtual molt important: tota la informació que es generi a l'espai es volcarà també a la pàgina web www.elpublic.cat, a les xarxes socials i s'expressarà en una publicació de format petit en paper que es dirà igual que l'espai. Com a Clack, que tindrà les seves oficines al fons d'El Públic, ens interessa també que l'espai de producció dels projectes que impulsem a la productora estigui obert a la ciutadania, de manera que es puguin crear sinèrgies amb altres agents culturals i fins i tot que el propi espai serveixi de plató per a enregistrar continguts de la productora. Molts capítols per obrir, doncs...

Tornem al principi. Miguel, ara ja sabem on anem. A El Públic. Ens hi trobarem, molts dies i moltes hores, a partir del 30 de setembre. El nostre mínim comú múltiple -i així serà en el cas de El Públic- no és ni una ideologia ni un pensament, és voler tenir pensament, voler treballar idees i compartir-les amb els altres. I actuar, així, en clau pública. Des de la iniciativa privada però en clau pública. "Hem de ser profundament liberals, en el sentit més profund del terme", deia també en Joan Safont a Oxford, en relació a la idea de posar-ho tot sobre la taula, de no donar res per tractat ni debatut. Tot en constant reflexió, sempre. Aquest serà l'esperit d'El Públic. Ens veiem el divendres dia 30 a partir de les 7 de la tarda.