dilluns, de setembre 26, 2011

Fer periodisme arreu del país però des del territori

Avui hem estat gravant amb els companys Georgina Altarriba i Toni Veas un seguit d'entrevistes a Terrassa, amb dos grups de la cocapital vallesana, així com unes entradetes del Diaridelamusica.com, el programa que des del passat 16 de setembre s'emet per totes les televisions de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya (XTVL). Pensava, quan hem arribat allà, que la darrera vegada que havia anat a Terrassa era per entrevistar l'alcalde Pere Navarro pel programa Com són els alcaldes, promogut des de Mataró Ràdio per a la xarxa d'emissores catalana COMRàdio [aquí]. Avui també era a Terrassa enregistrant uns continguts per a un espai que fabrica setmanalment la nostra productora Clack [web] amb el suport d'una quinzena de persones molt i molt entusiastes.

Em venia al cap aquell neguit d'uns quants anys enrere, de quan ja havia estat gairebé una dècada d'anys exercint el periodisme local a Mataró -cosa de la qual em vanaglorio i que de fet segueixo practicant, tot i que a menor escala- i hi havia aquell moment de pensar: "Bé, ara que ja hem fet periodisme local... quan passarem al nacional?", que sintetitzat de forma barroera era: "Treballaré mai a TV3 o a Catalunya Ràdio?". A tots els periodistes que hem començat des dels pobles i ciutats del país sempre arribava -i arriba- aquest moment de falsa -i aquí vaig- disjuntiva: o salto a l'àmbit nacional o "em menjo els mocs al meu poble o ciutat". Doncs no. Del periodisme local tota una colla de gent -voldria destacar aquí mestres com en Quico Castanyer i companys com l'amic Oriol Burgada, l'Eli Solsona o el meu soci Eloi Aymerich- hem passat a exercir el periodisme de proximitat, que és aquell que valora la informació vinculada al territori, siguin quin sigui el territori: vol tocar el terra, tocar la gent, i a partir d'aquí construir el discurs nacional, però no a l'inrevés, construir el discurs nacional des de Barcelona i sense tenir en compte el que passa més enllà de l'àmbit estrictament metropolità. El periodisme de proximitat és l'evolució natural del periodisme local, per a nosaltres.

Fa uns quants anys que n'havíem parlat molt, amb tots aquests periodistes, de tot això, d'aquest neguit, i avui, mentre érem a Terrassa generant continguts d'actualitat musical vinculats al territori, pensava que ho havíem aconseguit: tot aquest grup de gent hem aconseguit fer el salt a l'àmbit nacional sense oblidar de cap de les maneres la nostra fixació pel territori. Així, amb l'Oriol i l'Eli, l'estiu passat vam explicar la realitat municipal del país a través dels seus alcaldes, de cada municipi, i ara amb l'Eloi, la Georgina i companyia expliquem la realitat musical del país a través dels seus artistes i les sevs sales de concert també de cada zona geogràfica. En definitiva, exercim el periodisme nacional però sense oblidar el periodisme de proximitat. Crec que ens n'hem sortit i ens n'hem de felicitar tots plegats.