dimecres, de setembre 28, 2011

[LaRiera48] Bloqueig municipal... encara

"No diguis res em trobo malament
hi ha un núvol gris que pesa sobre meu.
T'escolto i ara no t'entenc
però ja saps que tot ho arregla el temps".

(Bloquejats, Quintana/Thió, Sopa de Cabra, 1989)




El debat entre els caps de grup municipals a m1tv, la televisió local de Mataró i el Maresme, emès aquest vespre de dimecres no ha aportat cap novetat crucial al clima polític de la ciutat. Si que hi ha hagut una novetat formal molt important: l'alcalde de la ciutat, en un gest de canvi respecte el seu predecessor, ha assistit al debat i no ha delegat en el seu primer tinent d'alcalde, com era habitual en els precedents mandats. Un gest, tot s'ha de dir, que s'ha de practicar de forma moderada: l'alcalde sempre ha de guardar un punt de distància amb el debat polític quotidià; el càrrec de primus inter pares ho exigeix. Però és un gest, sens dubte, de la nova dinàmica, més dialogal, de la qual Joan Mora vol impregnar la seva arribada a La Riera 48. Un tarannà que l'alcalde ha volgut demostrar també durant l'hora i vint minuts de debat durant el qual l'exalcalde Baron ha marcat amb duresa el seu oponent, el popular José Manuel López s'ha tornat a oferir per facilitar el canvi a la ciutat, els representants d'ICV i la CUP -Esteban Martínez i Xavier Safont-Tria- han jugat per la seva banda i la cap del grup municipal de Plataforma per Catalunya, Mònica Lora, ha fet gala de la seva inexperiència, la seva incosistència política i també la falta de coneixement profund sobre la història i la manera de fer de la ciutat.

Més enllà d'això, en el debat s'ha tornat a posar de manifest que un enrocament global, des de l'endemà de la nit electoral, presideix el sistema polític local. L'alcalde Joan Mora, amb tants detractors dins les seves files per pactar amb el Partit Popular com amb el Partit dels Socialistes de Catalunya, segueix oferint a aquestes dues formacions un pacte a tres. Un pacte que Joan Antoni Baron rebutja per principis i perquè resultaria estrany aliar-se amb qui és el seu principal oponent a les urnes, sobretot a les eleccions generals. Dit això per part de l'excalde, Joan Mora prefereix mantenir-se en la política de l'equdistància. Un i altre es van tornant la pilota, en un diàleg si més no curiós. Com que cap dels dos vol que sigui dit que no té voluntat de pacte, en cada ocasió que poden Baron i Mora escenifiquen el seu desencontre al voltant de com fer-lo: l'alcalde insisteix en aquest tripartit impossible, Baron li reclama un pacte de gran coalició i Mora s'hi nega, també amb raó, temerós perquè la seva parròquia li pogués retreure que vol aliar-se amb els qui fins ara ocupaven la Casa Gran.

El temps corre en contra de Joan Mora per dos motius. El primer: cada dia que passa les dificultats de governar amb vuit edils es faran més evidents, per lògica; s'esvairà l'efecte sorpresa i els problemes començaran a aparèixer, donant munició a l'oposició. I dos: perquè si l'alcalde té ja ara serioses resistències dins les seves files per pactar amb el PP, més en tindrà a partir del 20 de novembre, quan el previsible triomf dels populars a Espanya farà que aquests mostrin el seu perfil més desacomplexadament espanyolista i el que provoca més urticària a CiU. Això inclinaria la balança a pactar amb el PSC -amb qui sí que té majoria absoluta, setze regidors- a partir de les eleccions generals, però també és veritat que cada dia que passa la distància política entre Mora i Baron, lluny d'escurçar-se, es fa més gran.

Només han passat quatre mesos i mig des de la nit electoral, però Mataró corre el risc de viure un mandat de bloqueig municipal fruit no dels resultats electorals sinó de la manca de valentia política per afrontar-los. El debat dels pressupostos serà el moment definitiu per resoldre l'atzucac on ens trobem.