dijous, de setembre 22, 2011

[LaRiera48] Cent primers dies del govern Mora: el govern necessita reforços

L'executiu comandat pel nacionalista Joan Mora, el primer que no és d'esquerres a la ciutat des de 1979, ha consumit ja els seus cent primers dies de govern, una data simbòlica que serveix per fer un primer balanç, si bé encara molt agafat per les pinces. Han estat cent dies complicats per a tothom: pel nou govern, que ha hagut de posar-se a fer de govern enmig de l'estiu i les dificultats òbvies d'un canvi tan important com aquest, i per l'oposició, perquè no està gens acostumada a fer-ne i per tant també li costa fer-ho. Han estat, tothom ho reconeix, tres mesos d'un cert interinatge, de molta feina de despatx, de posar-se al dia per part dels nous regidors però trepitjant relativament poc el carrer; primer cal conèixer el terra dels despatx, si té esquerdes i com s'aconsegueix que un operari municipal les vingui a resoldre.

Aquesta situació d'interinatge serà molt difícil d'esvair fins que el govern no ampliï la seva majoria per fer el que ha de fer, governar. I és que una conclusió òbvia d'aquests cent primers dies de mandat és que el govern municipal necessita més energia, més força, més consistència. I el soci natural, pel moment, és un Partit Popular que a Mataró, no ens cansarem de repetir-ho, és sensat. Parla de la immigració i els problemes que genera sense vergonya, però ho fa com ha de ser, sense saltar-se determinades línies vermelles. A més, el cert és que s'acosta l'hora de preparar els pressupostos de 2012 i si Mora no arriba a un acord amb el PP, els de José Manuel López es veuran obligats a "pujar el monte" i entrar en competició amb el mercat de votants de la Plataforma per Catalunya. Això, a Mataró, no ens ho podem permetre. Cordó sanitari, ja ho vaig dir en el seu moment, no, però tirar el Partit Popular als braços de l'extremisme, tampoc. Evitem que el PP de Mataró s'albiolitzi, per favor....

Tot això tenint en compte que Joan Antoni Baron, implacable en la seva missió de cap de l'oposició, segueix descartant absolutament un pacte amb CiU i PP per donar estabilitat a la ciutat. Pactar amb el PP, per a Baron, és un problema moral. I no està disposat a travessar aquesta barrera. El pacte serà impossible mentre l'exalcalde lideri les files socialistes però és clar, no està escrit enlloc que qui segueixi comandant el Partit dels Socialistes de Catalunya a Mataró sigui ell. Els blackberry mataronins -Carlos Fernández, Xesco Gomar, Javier Naya, Ana Barrera...- també demanen pas i no està clar si Baron podrà seguir sent el pare carbasser que comandi la nau o si els seus fills voldran "matar el pare". Perquè alerta: si aquest sector blacberryà, clarament identificat amb la línia del PSOE i amb bones connexions amb José Manuel López, accedeix al poder en el sí del PSC, "otro gallo cantaría" pel que fa a la governació de la ciutat. Per això, però, encara queden uns mesos... els mateixos, però, que Joan Mora podria esperar a formalitzar el pacte amb el Partit Popular.

Escenari, doncs, obert després dels cent primers dies de mandat. No hi ha res escrit sobre les properes escenes de la política local mataronina, però és obvi que Mataró necessita més gruix a l'hora de configurar el govern dels 124.000 mataronins. Com apunta Manuel Cusachs en un article a capgros.com, alcalde Mora: pacti amb qui vulgui, però pacti. Si és amb el PP perfecte, si és amb el PSC, també. Si no ho fa, si segueix amb aquest govern en minoria, li serà molt difícil mantenir les regnes del govern de la ciutat de manera que pugui contribuir decisivament a donar confiança a les bases econòmiques locals, que han de ser l'absoluta prioritat en temps de crisi.

P.D.: Una altra humil recomanació, alcalde. No deixi la qüestió de la direcció de l'Institut Municipal d'Acció Cultural sense resoldre ni un dia més. Aquesta és una qüestió molt sensible en l'univers matarocèntric. Un bon mandat en la resta d'àmbits es pot ensorrar per una mala actuació a Cultura. Cregui'm.