Això si que és tenir empenta *

Vídeo penjat a CatalunyaReligio.cat.

"Té tanta marxa com sembla aquest noi?", pregunto a en Ramon, l'amo del cafè que queda a pocs metres de la seu principal d'Itaca, al carrer Llobregat del barri de la Torrassa de l'Hospitalet. S'ho pensa un moment i respon convençut: "Més del que sembla". Deu ser veritat, perquè en aquest bar és on Felipe Campos es desfoga i deixa anar les neures que tot projecte comporta. De 25 anys, ros, ulls verds, impetuós, és el director general d'aquesta entitat. Director general, si, perquè estem davant una iniciativa tan voluminosa que requereix d’una estructura empresarial per a funcionar. Fundat fa 33 anys com a esplai parroquial de l'església dels Desemparats i vinculat al Moviment de Centres d’Esplais Cristians, Itaca s’ha convertit en els darrers cinc anys en una macroentitat amb dos seus que acompanya en el seu recorregut vital nadons des de 4 mesos fins a joves de 25 anys. Segueix sent, doncs, un esplai de cap de setmana però a aquesta faceta primogènita hi ha sumat ser un Centre Obert per a nens i nenes en risc d’exclusió, un servei d’inserció laboral i un Espai Familiar on es treballen qüestions com la psicomotricitat dels més petits en companyia de les seves mares. “El lema d’Itaca és fer que els infants i els joves siguin protagonistes –assegura-, i volem fer present Déu en aquest marc des de la quotidianitat. Volem anunciar Jesús alhora que denunciem les injustícies”.

Ell diu que la seva vida és molt corrent i no fa res “que no faria un altre que estima la infància, la joventut i vol donar oportunitats als que no les tenen...”, però el cert és que en Felipe està lliurat dia i nit a aquesta tasca. Sort que va estudiar empresarials: 250.000 euros de pressupost, 19 professionals i 230 persones ateses diàriament. El preu humà de tot plegat és, confessa en Felipe, tenir de “segona parella” -ironitza la Vero, la que serà la seva dona – una Blackberry, el telèfon mòbil que li permet respondre i enviar correus a gran velocitat. Però que hi hagi hagut aquest gran i ràpid creixement no vol dir que s’hagin abandonat les arrels. “Nosaltres parlem del concepte de l’ambició sostenible, de ser fidels a les arrels malgrat un creixement tan pronunciat. Si no sapiguéssim d’on venim, no seríem on som”, assegura en Felipe. De fet sense saber d’on surt Itaca no es pot entendre com ha pogut créixer tant: l’esplai va néixer –i segueix vinculat- a la parròquia dels Desemparats, que té escola, casal d’avis i teatre. En aquest sentit, la presència de menuts d’altres tradicions religioses no és vista com un problema, ans al contrari: “Som el que som però no tanquem la porta a ningú, de manera que s’acaba fent un treball intercultural i també interreligiós”.

La feina que fan associacions com Itaca permet entendre com és possible que el perillós còctel on conflueixen crisi, atur i difícil digestió de la immigració no exploti en qualsevol moment: aquí es canalitzen malestars i es teixeixen complicitats. Aquí és on es construeix el futur del país i es demostra que més enllà de desencants i corrupteles del moment hi ha una xarxa de gent i entitats disposada a treballar de valent per seguir fent possible el somni que representa viure junts.

* Publicat a Foc Nou del mes de febrer.