LaRiera48: La ciutat deserta, tot esperant Godot

El solar de Can Fàbregas, aquest passat dissabte al matí.

El panorama que es veu si aixeques el cap per sobre les valles de protecció del solar de Can Fàbregas és desolador. Sort del cel blau d'aquest dissabte al matí. Aquesta és la nostra particular Zona Zero, empantanegada, que segueix sense conèixer el seu futur. El silenci que s'hi pot escoltar és una metàfora de la situació de la ciutat: a l'espera. Amb l'espasa de Damòcles que passa una i una altra vegada sobre tots nosaltres, els que volen salvar la nau desmuntada, els que la voldrien veure a terra, els que no saben ni contesten sobre la qüestió... El conte de mai acabar que amenaça amb convertir-se en etern, en esdevenir l'anècdota i l'acudit fàcil sobre la nostra ciutat... Tot esperant Godot, com portava per títol aquella obra de teatre.

La situació és complexa. Joan Antoni Baron i Ramon Bassas ho saben. S'han posat en un bon esbarzer i el més greu és que tot plegat, més enllà de què el procés judicial tiri endavant, condiciona enormement la vida política local. Des del ple municipal en què es va anunciar la decisió judicial d'imputar la màxima autoritat de la ciutat i el regidor d'Urbanisme, l'alcalde Baron ha decidit concentrar-se en la feina del dia a dia i, sobretot, no dir res que no pugui ser usat en contra seva, com d'altra banda és lògic. Excepte l'acte de recolzament que li va preparar el PSC el següent dijous del ple a Can Palauet, Baron ha fet de la discreció, a l'estil Montilla, la seva forma de treball. Una situació d'stand-by que provoca una sensació encara més clara de falta de lideratge, de tremp, respecte el futur de la ciutat, sobretot en el camp econòmic, ara que ens trobem en moments de crisi i els polítics, si una cosa haurien d'oferir ara, és confiança, capacitat de marcar el rumb. En comptes d'això, seguim sense saber on anem.

El Tecnocampus, d'acord: Visca el Tecnocampus, ens agrada que un govern municipal d'esquerres no faci fàstics al món de l'empresa i la innovació. Així ha de ser. Però no n'hi ha prou. En el moment de crisi en què ens hauríem d'estar cremant les celles, tots plegats, sobre com generar noves oportunitats econòmiques per la ciutat, el Programa d'Actuació Municipal de 2010 no inclou ni un euro pel projecte Mataró Marítim que tan esperançador podria ser: el govern no s'acaba de creure allò de què la millor política social del futur és una inversió en generar oportunitats econòmiques. Tampoc avancem en un element clau com l'Agència de Promoció de la ciutat, que haurien de pilotar Alícia Romero i Sergi Penedès, al contrari: la pèrdua del Cruïlla de Cultures, l'element de promoció de la ciutat més important que tenia fins ara la capital del Maresme, es pot donar pràcticament per feta. I finalment tampoc hi ha notícies sobre l'aposta per l'economia verda insinuada en el seu dia per l'alcalde Baron [Economia verda a Mataró]. No sabem on anem.

El moment que li ha tocat viure a l'alcalde Baron no és gens fàcil perquè els mínims de la ciutat estan en gran part coberts gràcies a la feina dels anteriors executius. Cal seguir fent microcirurgia urbana en molts punts de la ciutat, millorar la seguretat, els accessos a la mateixa, els serveis socials i educatius... però aquest ja no pot ser el quid de la qüestió. Com deia Lluís Llach: "Més lluny, hem d'anar més lluny...". Es tracta de dibuixar cap on anirà la ciutat en els propers deu anys, com ha fet l'alcalde Hereu a Barcelona, sense massa èxit -certament- però almenys demostrant una forta voluntat política al darrera. Cert és també que l'agonia del segon tripartit a la Generalitat i l'absència de rumb en el govern Zapatero ajuden a incrementar aquesta sensació de què el PSC, a Mataró, sembla escapar-se-li la ciutat de les mans: si els socialistes volen seguir governant és més urgent que mai que disparin tres o quatre fletxes estratègiques per tal de saber on apunta el futur del seu projecte polític, si aquest no està ja esgotat.

En realitat l'apatia, el cansament i la falta d'idees noves -no exactament en la ciutadania, vegi's la moguda que s'està organitzant per preparar la consulta sobre la independència a Mataró- és patent a gairebé totes les formacions polítiques locals. A banda de la CUP, que ha sorprès a propis i estranys per la capacitat de mantenir viva la flama de la pròpia parròquia amb un sol regidor, qui més bé aguanta aquesta sensació és Convergència i Unió, que manté encara l'engrescament fruit de l'arribada de Joan Mora al capdavant del grup municipal. Segueix, això si, evidenciant una gran falta de concreció sobre el futur que planteja per Mataró; Mora parla més de com s'haurien de fer les coses que quines coses s'haurien de fer, en un missatge que és bo per aplegar diferents públics però que en algun moment s'haurà de posar negre sobre blanc. És d'esperar que Joan Mora comenci a desgranar-ho en la conferència de llançament de precampanya que ha preparat pel dimecres dia 17 a la sala d'actes Caixa Laietana, amb el sempre eficaç lema del canvi com a estendard (per cert, parlant de CiU, molt recomanable l'entrevista doble al president Pujol i a Joan Mora que fa Albert Calls en aquest número de febrer del Tribuna Maresme [aquí]).

Malgrat el que es pugui pensar, els nacionalistes no ho tenen fàcil per accedir el govern de la ciutat, perquè ni amb PP ni amb ERC per separat sumaran i una eventual gran coalició amb el PSC és una possibilitat que els inquilins del sisè pis de la plaça de les Tereses no volen sentir ni a anomenar. De totes maneres, del que ha passat les darreres setmanes segurament el més positiu en l'àmbit polític de la ciutat ha estat que el govern hagi buscat un pacte precisament amb CiU de cara a l'afer de Can Fàbregas. És un llàstima que no ho hagi fet amb el PP -ja se sap, les sigles manen i el sectarisme a vegades també...- però de moment aquest és un canvi d'actitud crucial en el mapa polític de la ciutat, que porta tres anys amb la clivella "Can Fàbregas si o Can Fàbregas no" com a eix de posicionament polític clau (amb el PSC i CiU a banda i banda). Que Joan Antoni Baron hagi accedit a donar la mà al principal partit de l'oposició és doncs una bona notícia, perquè al capdavall Baron i Mora són els dos grans dispositaris de la confiança ciutadana des de maig de 2007. Una cosa és que no governin, l'altre és que no parlin i en aquests tres anys amb prou feines hagin dinat en una ocasió -per insistència de Mora- i hagin tingut una reunió llarga en una altra. Això no pot ser. I les coses clares: qui ha canviat d'actitud -també per pressions de la resta de socis- ha estat l'alcalde Baron; la mà de Joan Mora durant tot aquest tema ha estat estesa permanentment.

Mora i Baron, per molt que facin veure que no, comparteixen -o podrien compartir- algunes de les principals línies del govern municipal, de qualsevol govern municipal del segle XXI a Mataró. Amb un accent més empresarial CiU i amb un accent més social el PSC, si volen matisar-ho. Però al capdavall aquestes són dues formacions de govern que a Catalunya comparteixen una cultura comuna per la qual les decisions d'una força i altra tampoc són tan diferents. Això no vol dir que pensin el mateix, però si significa que, a l'hora de governar, se n'adonen que les peticions del gruix de la ciutadana són bastant semblants i els instruments per transformar la realitat també.

I en què poden col·laborar Mora i Baron? En què Mataró esdevingui capital de la comarca, per exemple. És cert que a l'hora d'enfocar aquesta qüestió apareix un escull inicial evidentíssim, el canal públic de TDT comarcal. Però més enllà d'això, Mora es mostra a l'entrevista a Tribuna Maresme un acèrrim partidari de generar centralitat a Mataró respecte el conjunt de la comarca i fer-ho amb generositat, exactament el mateix discurs que des de fa un parell d'anys ha adoptat l'alcalde Baron i la resta del govern municipal (fins llavors tan sols CiU apretava en aquest sentit). De la mateixa manera, un altre leiv motiv històric dels nacionalistes, la connexió Mataró-Granollers, és un dels eixos força del relat de futur de la ciutat de Joan Antoni Baron. De portes endins, els espais per la concertació són evidents: cap altre projecte pot lligar tan amb la visió de ciutat que té Joan Mora com el Tecnocampus, de manera que un pacte respecte aquesta qüestió hauria de ser fàcil. I el mateix respecte el projecte Mataró Marítim -absolutament embarrancat per tristesa de Paulí Mojedano-, el futur Museu Bassat, la construcció d'un nou teatre o un auditori a la ciutat...

Projectes que relliguin Mataró amb el conjunt de la comarca, a nivell ambiental, cultural o econòmic. Consolidació de l'eix Mataró-Granollers i alhora de les sinèrgies en clau de sol i platja amb la resta de poblacions de la costa. Tantes coses a fer i tan poc temps per fer-les abans de les eleccions. Tantes possibilitats de futur que, de moment -i podria passar molt temps-, són tan sols dibuixos fantasmagòrics que es van formant als bassiots del solar de Can Fàbregas... a l'espera que els déus de la justícia es pronunciin i dictin sentència sobre el futur de la ciutat.

P.S.: De moment la batalla a favor de la preservació del patrimoni o a favor de la vinguda del Corte Inglés segueix a Internet. Un nou grup de persones més o menys properes a l'oficialisme han organitzat un grup de Facebook [aquí] titulat "Volem el Corte Inglés a Mataró!!!" que compta amb uns 150 afiliats, tot i que el grup de Facebook promogut per la plataforma Salvem Can Fàbregas [aquí] els guanya encara amb dos-cents membres, ja que en té més de 350.
P.S.2: Em diuen que hi ha un altre grup de Facebook [aquí] també partidari de la vinguda de El Corte Inglés... vaja, si algú troba més grups relacionats, que m'ho faci saber.