Corrent sota la pluja del nou pop en català
L'equip de gravació del documental a RAC1, aquest diumenge al migdia, durant l'entrevista que li feien al magazine de cap de setmana a l'Anna Roig.
Tenim, a Catalunya, en aquest moment, una efervescència musical de grups de pop en català com no s'havia vist mai. Ho he explicat diverses vegades i no hi tornaré ara [Els Amics de les Arts: postrock en català]. Sempre m'ha interessat la música i el ressò que tenen les bandes poprock en les societats on apareixen. Els darrers mesos, sense més propòsit que gaudir del fenomen, m'he fet un fart d'assistir a concerts de les noves bandes del moment. Però sóc periodista, cada cop més, i va arribar un moment, a finals de desembre passat, en què la curiositat va depassar el límit del divertimento i vaig decidir intentar plasmar aquest fenomen que té lloc a Catalunya des de l'aparició dels Manel en un documental. L'Eloi, com sempre, va acollir la proposta entusiasmat. I, sense que ens n'haguem adonat, ja hem consumit dues terceres part del rodatge d'aquest projecte que promou Clack Produccions. Els últims dies han estat especialment intensos, divendres tot el matí a Gràcia amb la Maria Coma i al vespre enregistrant el concert d'Anna Roig a Luz de Gas, diumenge movent-nos fins a Sant Sadurní d'Anoia. Un equip magnífic al darrera, d'unes quinze persones, que ho fa possible. La inestimable col·laboració de la revista Enderrock. Ja en parlarem, amb calma, de tot plegat. Avui tenia ganes -l'Eloi ho ha fet aquí- d'explicar que fa molts que estem corrent sota la pluja, resseguint els viaranys d'aquest moviment espontani, divers, divertit i per tot això tan interessant que és el del nou pop en català. Fa dies que correm sota la pluja [veure vídeo de la cançó], que ens mullem... i, adaptant una mica Està plovent d'Els Pets, "no tenim paraigües, però ens és igual, està plovent i ens volem mullar".
Tenim, a Catalunya, en aquest moment, una efervescència musical de grups de pop en català com no s'havia vist mai. Ho he explicat diverses vegades i no hi tornaré ara [Els Amics de les Arts: postrock en català]. Sempre m'ha interessat la música i el ressò que tenen les bandes poprock en les societats on apareixen. Els darrers mesos, sense més propòsit que gaudir del fenomen, m'he fet un fart d'assistir a concerts de les noves bandes del moment. Però sóc periodista, cada cop més, i va arribar un moment, a finals de desembre passat, en què la curiositat va depassar el límit del divertimento i vaig decidir intentar plasmar aquest fenomen que té lloc a Catalunya des de l'aparició dels Manel en un documental. L'Eloi, com sempre, va acollir la proposta entusiasmat. I, sense que ens n'haguem adonat, ja hem consumit dues terceres part del rodatge d'aquest projecte que promou Clack Produccions. Els últims dies han estat especialment intensos, divendres tot el matí a Gràcia amb la Maria Coma i al vespre enregistrant el concert d'Anna Roig a Luz de Gas, diumenge movent-nos fins a Sant Sadurní d'Anoia. Un equip magnífic al darrera, d'unes quinze persones, que ho fa possible. La inestimable col·laboració de la revista Enderrock. Ja en parlarem, amb calma, de tot plegat. Avui tenia ganes -l'Eloi ho ha fet aquí- d'explicar que fa molts que estem corrent sota la pluja, resseguint els viaranys d'aquest moviment espontani, divers, divertit i per tot això tan interessant que és el del nou pop en català. Fa dies que correm sota la pluja [veure vídeo de la cançó], que ens mullem... i, adaptant una mica Està plovent d'Els Pets, "no tenim paraigües, però ens és igual, està plovent i ens volem mullar".
Comentaris