LaRiera48: Mora es despulla ideològicament, Mojedano perd el seu número 2 i Baron rectifica

Imatge de la conferència de Joan Mora a la sala d'actes de Caixa Laietana, aquest dimecres.

Les aigües de la política mataronina baixen inusualment agitades i més que hi baixaran les properes dates. Aquesta setmana ha estat d'infart i la propera té tots els ingredients per tornar-ho a ser.

Aquesta havia de ser la setmana en què Joan Mora, un any i cinc mesos abans de les properes eleccions municipals, donava el tret de sortida a una llarga precampanya i ensenyava públicament la personalitat del seu projecte de ciutat per a Mataró. En aquest sentit Mora va complir el seu objectiu: no és que destapés cap novetat en el discurs però el cap del grup municipal de CiU va tintar d'un mateix color, va arranjar les diferents estrofes del seu discurs amb un mateix timbre sonor. Va explicar quin accent, quin regust té el seu Mataró a diferència del Mataró socialista [veure vídeo]. Per primera vegada -que recordi un servidor- Mora es va presentar desacomplexadament com un liberal, com una persona que creu que el paper de l'estat s'ha de limitar sobretot a "fer fer, a ajudar a què la gent faci", com ell encertadament va definir en paraules planeres. I si l'estat -l'Ajuntament en aquest cas- no és qui ha de fer les coses és sobre la societat civil, els empresaris, les associacions... sobre qui recau l'eix de la vida política, econòmica i social d'una ciutat.

Això és molt important, també a Mataró, perquè vivim en temps d'indefinició ideològica. Un cert pensament progressista, abonat per la crisi financera global, s'ha fet hegemònic i posa en crisi qualsevol idea que tingui a veure no ja amb el neoliberalisme sinó ni tan sols amb el liberalisme, amb la ideologia política que diu confiar plenament en la societat i en cadascun dels individus per tirar-la endavant. És molt important perquè indica quina és la gran diferència entre un projecte d'esquerres socialdemòcrata i un projecte liberal. Parla de dues maneres d'aconseguir més o menys el mateix, la igualtat d'oportunitat que ha de prevaldre a la societat: uns creuen que l'Estat és la clau que ha de regir el conjunt i els altres creuen que no. Tothom cada cop està més d'acord en què cal potenciar per exemple el transport públic, però decidir com es fa i qui organitza aquesta millora és el que diferencia unes opcions polítiques. Ja sabem que l'art de governar acaba portant els polítics a solucions similars, però abans d'això necessitem saber què ens proposa cadascú i això és el que va fer Joan Mora dimecres en una sala d'actes Caixa Laietana que estava plena de gom a gom i on es respirava -encara més important- un cert entusiasme i una bona dosi d'expectativa.

"Retornar la capacitat d'autogovernar-se", "un Mataró internacional en el marc de la Califòrnia Europea que pot ser el Maresme", "a partir d'ara meritocràcia: s'ha acabat omplir organigrames sense assegurar-ne la capacitació pel lloc a desenvolupar", "l'anglès com una prioritat absoluta", "competitivitat, productivitat i eficència", "convertir el mar, la cultura, el turisme en noves indústries".... l'accent liberal i empresarial de Mora va trufar el discurs de dalt a baix. També algunes coincidències, en la línia del que apuntàvem la setmana passada amb el discurs de l'alcalde Baron: "Ens falta ser un sol Mataró", "Mataró ha de creure's ser la capital de la comarca", "la crisi com a principal problema de la ciutat"... i finalment algunes noves concrecions i idees recuperades: cal un nou Pla General d'Ordenació Urbanística, l'Agència pel Redesenvolupament econòmic de Mataró i el Maresme o Can Xalant com a seu de l'Escola Municipal de Música.

El discurs de Mora era, doncs, d'alta volada, segurament la millor concreció del seu projecte per Mataró, però òbviament també va referir-se a la polèmica del moment, com no podia ser d'altra manera. Mora va exhibir un posicionament radical i contundent contra l'actuació del govern municipal en l'afer que planava en l'ambient i que ocupa la ciutat des de fa ja deu dies: la implantació d'un macroprostíbul al polígon de les Hortes del Camí Ral. Mora va apretar molt fort. Va acusar el govern d'haver mentit a la ciutadania una vegada i una altra -concretament la regidora Alícia Romero, amb qui manté molt fair play- i va insinuar que feien falta dimissions, sense acaba de dir de quí, per no haver fet una ordenança sobre prostíbuls a la ciutat. I finalment va proclamar solemnement un "Si jo sóc alcalde això no s'obrirà" que va arrencar els aplaudiments de la sala i va ser el punt àlgid del seu discurs. Per encarar el final del seu discurs Mora va assegurar que CiU s'entendria amb qui calgués per poder governar i es va mostrar disposat a fer una revolució dins l'Ajuntament. Diverses enquestes que corren per la ciutat apunten una pujada de fins dos regidors pels nacionalistes en paral·lel a una davallada del PSC que almenys en perdria un, de manera que els dos grans partits quedarien frec a frec i l'alcaldia a mercès de pactes postelectorals complexos: Mora ho sap i ha decidit posar la directa.

En aquest sentit, CiU està veient que en l'afer dels prostíbuls pot fer molt de mal al govern municipal -veure el seu darrer post [aquí]: "El govern de Mataró ha fet frau de llei i ho demostrarem. (...) Han tramitat la llicència amb frau de llei i ho saben. El govern de Mataró ens ha estat mentint públicament"- i és per això que ha convocat per aquest dimecres dia 24 un acte al Centre Cívic del Pla d'en Boet amb el mateix Mora i Amadeu Farré, militant nacionalista i exdirector general de Jocs i Espectacles de la Generalitat a l'època de CiU. Mora pretén d'aquesta manera també contraprogramar l'acte que la plataforma Alcalde Baron ha ideat per donar suport a l'actual alcalde poques hores abans que hagi de declarar com a imputat pel trasllat de la nau de Can Fàbregas. Déu n'hi do.

A l'esquerra, Mojedano durant un míting de la campanya de 2007. A la seva dreta Juan Carlos Ferrando, que ha hagut de dimitir aquesta setmana.

Moltes línies enrere dèiem que la conferència de Joan Mora estava previst que fos el principal ítem mediàtic de la setmana, però el cert és que finalment no ha estat així i finalment el protagonisme s'ha desplaçat del cap del principal grup de l'oposició a la segona formació que seu a la banda esquerra del saló de sessions consistorial. El Partit Popular, que en els primers moments de la crisi s'havia atrinxerat junt amb CiU i la CUP en clau ètica contra el govern davant l'afer del macroprostíbul, ha hagut de deixar caure el número 2 de la formació a l'Ajuntament, el sempre polèmic Juan Carlos Ferrando, perquè aquest va mediar -més o menys formalment, més o menys intensament- davant la regidora de Llicències Alícia Romero per tal que un altre empresari del sexe instal·lés un altre bordell a la ciutat en els propers temps. La notícia la van publicar tan El Punt com El Periódico precisament l'endemà de la visita de la nova líder dels populars catalans, Alícia Sánchez Camacho, a la ciutat. La situació era esperpèntica i ràpidament el propi Ferrando va entendre que havia d'oferir el seu sacrifici per no posar les coses encara més complicada a Paulí Mojedano, que rebia per partida doble en les informacions publicades ja que es descobria també que l'arquitecte del prostíbul havia de ser el representat popular al Consell Assessor Urbanístic. Tot això poques dates abans de l'assemblea que els populars locals han de celebrar per dissenyar l'estratègia de cara a les eleccions municipals: les insinuacions en el sentit que les informacions aparegudes a premsa eren una filtració [veure post d'un militant local, Martín Almirón] prenen força. Mojedano es queda sense el seu fidel escuder i, si vol ser el cap de llista dels populars el 2011, ho haurà de fer sota l'estret marcatge de José Manuel López -que passa també a ser el 2 del grup municipal- i l'aparell local del partit. La situació se li complica.

Però alerta perquè la sorpresa més grossa de la setmana estava per arribar. Després d'haver assegurat en els primers compassos de la crisi tan Alícia Romero com l'alcalde Baron que l'Ajuntament no podia intervenir en un afer privat com la instal·lació d'un prostíbul -"si compleix les normes legals no s'hi pot fer res", es deia- avui els serveis informatius de Mataró Ràdio [aquí] desvetllaven la signatura d'un decret, el dijous dia 18, per part de l'alcalde declarant la suspensió de llicències relacionades amb aquest àmbit almenys durant un any. "L’Alcalde de l’Ajuntament de Mataró, per decret del 18 de febrer de 2010, ha resolt el següent: Es suspèn l’atorgament de les llicències ambientals i municipals d’activitats, vinculades en tot o en part, amb l’exercici de la prostitució, que es porta a terme en locals de pública concurrència, la qual ve regulada en el decret 217/2002 de l’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució, i a l’ordre PRE/335/2003 de 14 de juliol, per la qual s’aprova l’ordenança municipal tipus sobre els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució", es pot llegir al Butlletí Oficial de la Província, el BOP.

En què quedem, senyors del govern? No havíem dit fins ara que no es podia impedir donar un permís a un propietari d'un terreny perquè hi edifiqués el seu negoci si es complien tots els requisits legals? No dèiem, en un sentit de respectar la legalitat, que calia tractar tots els empresaris per igual? De nou una resposta reactiva del baronisme, un canvi de posicionament de 180 graus quan les protestes s'encrespen suposadament més de l'aconsellable. Un cop més Baron aguanta fins on creu que és prudent, però a última hora deixa anar la corda. Segurament el més sensat és fer el que s'ha fet encara que no serveixi per impedir l'obertura del local -com a molt es podrà limitar la distància entre prostíbuls i disseminar-los en una zona més gran- però tornem a estar davant d'una nova mostra de la forma de governar de l'alcalde Baron que tants maldecaps li ha donat al llarg de la seva carrera política.