I tant que té futur, el tèxtil*
N'estic fart de trobar-me en trobades d'empresaris, consells de redacció, tertúlies de cafè o plens municipals amb la cançó de l'enfadós segons la qual el tèxtil ha mort a Catalunya i especialment a Mataró i el Maresme, un dels seus féus tradicionals. Ja ho saben, allò de què "no hi ha futur", "els xinesos han enfonsat el sector", "el govern no dóna suficients ajudes per mantenir-lo"...
Alerta perquè hi ha unes quantes excepcions que desafien la regla. A la capital del Maresme i al seu entorn segueixen havent-hi empreses importantíssimes de propietat local: Fete, Bóboli, Punto Roma, Massana, Avet, Textprint... Marques que han fet apostes estratègiques, deslocalitzant en part la producció però mantenint aquí el know how i les parts de més valor afegit, que són les que ens corresponen. Algunes estan en plena extensió per Espanya i fins i tot en algun cas arreu del món. Estan més vives que mai.
Per què deu ser que aquestes empreses han subsistit mentre altres han decidit tancar les seves portes? No serà que alguns dels que han tancat feien un producte de pa sucat amb oli incapaç de competir en un mercat global? No serà que els que se n'han sortit han pensat, han treballat, s'han esmerat i han apostat fort pel futur? Què es pensaven, els que es queixen, que la comarca seguiria subsistint en base a un monocultiu, element propi d'una economia subdesenvolupada? El tèxtil és viu i ben viu a casa nostra.
* Publicat al diari El Punt.
Alerta perquè hi ha unes quantes excepcions que desafien la regla. A la capital del Maresme i al seu entorn segueixen havent-hi empreses importantíssimes de propietat local: Fete, Bóboli, Punto Roma, Massana, Avet, Textprint... Marques que han fet apostes estratègiques, deslocalitzant en part la producció però mantenint aquí el know how i les parts de més valor afegit, que són les que ens corresponen. Algunes estan en plena extensió per Espanya i fins i tot en algun cas arreu del món. Estan més vives que mai.
Per què deu ser que aquestes empreses han subsistit mentre altres han decidit tancar les seves portes? No serà que alguns dels que han tancat feien un producte de pa sucat amb oli incapaç de competir en un mercat global? No serà que els que se n'han sortit han pensat, han treballat, s'han esmerat i han apostat fort pel futur? Què es pensaven, els que es queixen, que la comarca seguiria subsistint en base a un monocultiu, element propi d'una economia subdesenvolupada? El tèxtil és viu i ben viu a casa nostra.
* Publicat al diari El Punt.
Comentaris