[LaRiera48] Del 'canto' d'un duro
El dia ja ha arribat. Avui diumenge els mataronins, tots els que vulguin, parlaran sobre la seva ciutat. I diran el que els plagui: en clau estatal, en clau catalana o en clau efectivament local, però s'expressaran sobre Mataró. Sobre el Mataró dels propers quatre anys però també de la propera dècada, perquè aquestes no són unes eleccions més, unes eleccions qualsevol. Els comicis d'avui serviran per dibuixar sense cap mena de dubte la ciutat del 2020, tal com els dos grans partits han apuntat durant aquesta convulsa campanya electoral.
Una campanya electoral convulsa, molt dura, inusitadament visceral per una classe política, la mataronina, que acostumava a tractar-se gairebé amb delicadesa. Aquest mandat n'ha estat una mostra però especialment aquests quinze dies de campanya han certificat la defunció d'un model de vida política basat en el coneixement i la confiança entre candidats. Una campanya també on les xarxes socials han estat claus, especialment Twitter: allà s'han produït les campanyes més acarnissades, més viscerals, més arrauxades. Una campanya amb elements de baixa estofa com el vídeo produït per l'entorn del PSC sobre Joan Mora. Una campanya on els caps dels dos partits han mantingut un diàleg de sords i han enterrat -molt haurien de canviar les coses- una possible sociovergència -amb els números a la mà-.
Què passarà avui? En primer lloc que votarà més gent que a les anteriors municipals, perquè estem en un moment convuls, de canvi a nivell català i estatal, i no s'entendria una participació baixa. Això posarà molt difícil l'entrada de formacions com la Candidatura d'Unitat Popular, Plataforma per Catalunya -gràcies a Déu- o els Mataronins de Paulí Mojedano. En segon lloc: sobtaria que el candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya, Joan Antoni Baron, no sumés la majoria dels sufragis, com ha estat els darrers 32 anys, encara que sigui per poc. Però per primera vegada les dues formacions de centredreta tenen una trajectòria clarament ascendent, de manera que també sobtaria que avui diumenge cap a les deu de la nit els regidors de CiU i PP no facin majoria absoluta. Seria un escenari incert, tastat ja a nivell català amb no massa bons resultats però inèdit a casa nostra. No s'albira que CiU pugui sumar majoria amb ERC, que prou feines tindrà a mantenir el segon regidor. I descartada la sociovergència -la incompatibilitat entre Baron i Mora ho fa impossible- només queden dos escenaris: o suma el centredreta o sumen -com fins ara- les esquerres.
Ningú sap què passarà avui a Mataró. Ningú ho sap mai davant unes eleccions, però en aquesta ocasió encara menys. Això d'avui anirà del 'canto' d'un duro.
Una campanya electoral convulsa, molt dura, inusitadament visceral per una classe política, la mataronina, que acostumava a tractar-se gairebé amb delicadesa. Aquest mandat n'ha estat una mostra però especialment aquests quinze dies de campanya han certificat la defunció d'un model de vida política basat en el coneixement i la confiança entre candidats. Una campanya també on les xarxes socials han estat claus, especialment Twitter: allà s'han produït les campanyes més acarnissades, més viscerals, més arrauxades. Una campanya amb elements de baixa estofa com el vídeo produït per l'entorn del PSC sobre Joan Mora. Una campanya on els caps dels dos partits han mantingut un diàleg de sords i han enterrat -molt haurien de canviar les coses- una possible sociovergència -amb els números a la mà-.
Què passarà avui? En primer lloc que votarà més gent que a les anteriors municipals, perquè estem en un moment convuls, de canvi a nivell català i estatal, i no s'entendria una participació baixa. Això posarà molt difícil l'entrada de formacions com la Candidatura d'Unitat Popular, Plataforma per Catalunya -gràcies a Déu- o els Mataronins de Paulí Mojedano. En segon lloc: sobtaria que el candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya, Joan Antoni Baron, no sumés la majoria dels sufragis, com ha estat els darrers 32 anys, encara que sigui per poc. Però per primera vegada les dues formacions de centredreta tenen una trajectòria clarament ascendent, de manera que també sobtaria que avui diumenge cap a les deu de la nit els regidors de CiU i PP no facin majoria absoluta. Seria un escenari incert, tastat ja a nivell català amb no massa bons resultats però inèdit a casa nostra. No s'albira que CiU pugui sumar majoria amb ERC, que prou feines tindrà a mantenir el segon regidor. I descartada la sociovergència -la incompatibilitat entre Baron i Mora ho fa impossible- només queden dos escenaris: o suma el centredreta o sumen -com fins ara- les esquerres.
Ningú sap què passarà avui a Mataró. Ningú ho sap mai davant unes eleccions, però en aquesta ocasió encara menys. Això d'avui anirà del 'canto' d'un duro.
Comentaris