El carril de la fe*

Extremadament empàtica, riallera, transparent i partidària sempre del diàleg, Núria Iceta, 43 anys, prové d'una família creient tan per part de pare com per part de mare. Des de ben petita va experimentar el seu propi itinerari en l’àmbit eclesial participant en diversos moviments diocesans de Barcelona: primer al Moviment Infantil Juvenil d'Acció Catòlica (MIJAC), des dels set anys, i posteriorment al Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians (MUEC) -hi va fer tots els papers de l'auca- durant una colla d'anys. Després va passar al Moviment de Professionals i ara forma part de la Comissió Diocesana d'àquest àmbit. També segueix reunint-se mensualment en un grup de Revisió de Vida amb alguns dels membres del qual es troba des que tenia setze anys.

Després de tots aquests anys de peripècies en grups i entitats eclesials –eucaristies, recessos, presència en equips directius...-, la Núria es mostra convençuda d’haver après més en l’educació no formal que no pas a través de l’escolar i universitària. En aquest àmbit s’ha de dir que va estudiar la carrera d’Història, però que des d’un bon principi ja va veure clar que li interessava més el fons de la qüestió que no pas els detalls i les anècdotes del passat. També va cursar la diplomatura en Ciències Religioses de l'ISCREB, l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. La seva trajectòria formativa doncs està a cavall de l’àmbit religiós i el de la Història, i això s’evidencia e què després d’haver estudiat aquesta carrera, la seva primera feina va ser al Centre interreligiós Abraham construït arran dels Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992. Posteriorment va treballar al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú i després de fer un màster en Gestió Cultural, des de 1998 és la subdirectora gerent de la revista i editorial L’Avenç, un dels clàssics de les revistes catalanes, dedicat precisament a la història i a la cultura. La seva passió per aquest món no s’acaba aquí, ja que és també vicepresidenta de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català

Quin paper ocupen les creences en el seu dia a dia? Ser-hi sempre de fons, encara que en alguns moments ni ens n’adonem. Per ella la fe és un baluard, una referència, una manera de tornar al carril adequat de la carretera quan el cotxe de la vida es complica l'existència i se situa en parts de la pista que no ajuden a viure la vida amb sentit. “Tenir fe crec que em permet ser capaç de llegir les coses més enllà de la immediatesa, la pressa, el consum desbocat”, apunta. Molt aficionada a la música –canta a la coral Genciana-, la Núria afirma que la formació religiosa que ha rebut i la pròpia creença també li permeten descobrir i gaudir d’una lectura profunda de les obres musicals religioses: “L’altre dia vaig anar a veure al Palau de la Música la Passió segons Sant Joan de J.S. Bach i mentre era allà pensava que el que sentia no eren només notes, sons... allà hi havia alguna cosa més. Ser cristià em permet percebre una altra dimensió a banda del plaer estètic”.

* Publicat a Foc Nou del mes de maig.