El missatge de fons dels votants de PxC*
Sóc de Mataró i us puc assegurar que la nit de diumenge passat, el dia de les eleccions, va resultar estranya, per a tots els que hi vivim. Òbviament no pel canvi de govern que hi haurà -és llei de vida i saludable- sinó per l'entrada a l'Ajuntament de tres regidors de Plataforma per Catalunya; ja ho saben, la formació xenòfoba liderada per Josep Anglada.
Tocaria ara que digués que els tres regidors de Plataforma per Catalunya són uns fillsdesamare i uns desgraciats, però em sembla que aquest és el primer error que cometríem -i que potser ja hem comès, potser per això som on som-: si gairebé 4.700 mataronins van dipositar a l'urna la papereta de PxC diumenge passat no crec que sigui perquè de cop s’hagin convertit a l’ultradreta més reaccionària sinó perquè reclamen un toc d’atenció; se senten desatesos, deixats de la mà de Déu. El que ha passat és que un senyor –en el cas nostre una noieta aspirant a ser model- ha encès el llumí en una zona empapada d’alcohol de cremar.
Si aquestes cinc mil persones adrecen aquest missatge deu ser perquè els que manaven fins ara no han sabut connectar prou bé amb la seva realitat. I entonem el mea culpa: tampoc els periodistes, que no hem sabut detectar aquests neguits. Segurament els votants de Plataforma per Catalunya tenen la sensació que, polítics i periodistes, els parlem des d’una taiala des d’on els problemes no es pateixin sinó que simplement s’observen. Encara que no sigui cert.
Tenim feina a fer. El 99 per cent dels arguments dels simpatitzants i representants de Plataforma per Catalunya són d'una demagògia i d'un populisme aberrant. Els hem de combatre, amb determinació, un a un. I deixar de banda la por a debatre sobre el fenomen migratori: evitant-ho hem acabat donant arguments als reaccionaris. Però segur que hi ha algunes coses que es poden afinar i sobretot comunicar millor. Al final, penso, tot això el que reclama és un lideratge fort per part dels demòcrates. Perquè si no hi ha un lideratge fort, el lideratge fosc dels Anglada de torn acaba seduint aquests cinc mil conciutadans meus que fan servir els immigrants de boc expiatori. La feina del nou alcalde de Mataró, indubtablement, també serà aquesta.
* Article publicat al diari El Punt.
Tocaria ara que digués que els tres regidors de Plataforma per Catalunya són uns fillsdesamare i uns desgraciats, però em sembla que aquest és el primer error que cometríem -i que potser ja hem comès, potser per això som on som-: si gairebé 4.700 mataronins van dipositar a l'urna la papereta de PxC diumenge passat no crec que sigui perquè de cop s’hagin convertit a l’ultradreta més reaccionària sinó perquè reclamen un toc d’atenció; se senten desatesos, deixats de la mà de Déu. El que ha passat és que un senyor –en el cas nostre una noieta aspirant a ser model- ha encès el llumí en una zona empapada d’alcohol de cremar.
Si aquestes cinc mil persones adrecen aquest missatge deu ser perquè els que manaven fins ara no han sabut connectar prou bé amb la seva realitat. I entonem el mea culpa: tampoc els periodistes, que no hem sabut detectar aquests neguits. Segurament els votants de Plataforma per Catalunya tenen la sensació que, polítics i periodistes, els parlem des d’una taiala des d’on els problemes no es pateixin sinó que simplement s’observen. Encara que no sigui cert.
Tenim feina a fer. El 99 per cent dels arguments dels simpatitzants i representants de Plataforma per Catalunya són d'una demagògia i d'un populisme aberrant. Els hem de combatre, amb determinació, un a un. I deixar de banda la por a debatre sobre el fenomen migratori: evitant-ho hem acabat donant arguments als reaccionaris. Però segur que hi ha algunes coses que es poden afinar i sobretot comunicar millor. Al final, penso, tot això el que reclama és un lideratge fort per part dels demòcrates. Perquè si no hi ha un lideratge fort, el lideratge fosc dels Anglada de torn acaba seduint aquests cinc mil conciutadans meus que fan servir els immigrants de boc expiatori. La feina del nou alcalde de Mataró, indubtablement, també serà aquesta.
* Article publicat al diari El Punt.
Comentaris