Cinc anys de Baron: l'hora del balanç

L'alcalde Baron amb el conseller Ausàs i la regidora Alícia Romero en un acte a mitjans de setmana. Foto: Oriol Ribet/TCM.

En els temps finals del llarg mandat de Manuel Mas com a alcalde de Mataró sovint fèiem broma, els periodistes mataronins, en el sentit que les paraules "alcalde" i "Manuel Mas" estaven tan associades que ens semblaven un mateix concepte. A hores d'ara, cinc anys després de la presa de possessió de Joan Antoni Baron com a màxim responsable de la ciutat, el que ja sembla disassociable és la construcció "alcalde Baron". El que va significar una gran novetat -el relleu a l'alcaldia després de 21 anys i sis eleccions- ara ja s'ha consolidat i per tant és possible començar a dur a terme una valoració no sobre possibilitats sinó sobre realitats.

El primer que pertoca és dir que Baron ha estat un alcalde amb personalitat. Lluny d'exercir d'un simple continuador de l'herència de Manuel Mas, Joan Antoni Baron ha impregnat el càrrec de la seva forma de ser i fer i ha intentat marcar petjada en el moment polític que li ha tocat viure. Molt centrat també en Mataró, malgrat el seu càrrec a la Diputació de Barcelona, però d'una forma diferent a la de Manuel Mas. Baron ha jugat a ser un alcalde popular, a vegades populista -mal li pesi-, que s'ha significat per voler ser a tot arreu de la ciutat i a tot arreu on hi havia mataronins fins a embafar, gairebé (en dóna compte al seu bloc de forma diària).

En el capítol dels encerts, l'intent d'articular un model de ciutat, un relat polític, sobretot els darrers temps, després del període traçat a finals dels setanta per Joan Majó i desenvolupat en tota la seva plenitud per Manuel Mas. El repte és més gran que aleshores perquè la ciutat ja existeix, ja està completada, i la pregunta és què fer-ne, d'aquesta construcció humana, quin sentit donar-li, cap a on projectar-la. Dèiem però l'intent d'articular un model de ciutat perquè malgrat haver posat força elements positius sobre la taula -el Tecnocampus, el mar, la TDT, la situació estratègica de Mataró, l'economia verda...- no acaba d'haver-hi el fil cohesionador esperat i sembla que aquest relat es construeix a partir de la realitat, fent encaixar les peces una mica com sigui. Sovint, a més, aquest és un relat canviant, improvitzat, com s'observa amb la inclusió de l'Hospital i el sector mèdic en una de les seves darreres compareixences. Deures per fer doncs i més en la situació de crisi econòmica que vivim.

En el que sortosament ja és segur que no hi ha marxa enrera és amb la dimensió comarcal -"territorial", com diu ell, per ser més exactes- del relat de Baron. Aquest ha estat un clar element de viratge de Joan Antoni Baron durant els seus cinc primers anys de mandat respecte l'anterior alcalde. Una pretensió encara tímida de liderar la comarca afegint contingut al que deia l'alcalde Mas en aquest sentit. "Mataró anirà endavant perquè està aprop de Barcelona", expressava l'actual diputat al Congrés. Baron no ho nega pas, però hi afegeix que Mataró ha de ser per ella mateixa un node de connexions, amb Granollers, amb la resta de la comarca i amb Girona i el seu aeroport.

Pel que fa a la forma d'exercir el poder. De portes endins, Joan Antoni Baron ha governat molt sol, segurament tan sol com mai ho havia fet un alcalde a Mataró. Gairebé només amb la companyia de Ramon Bassas, primer secretari del partit i home fort del govern, l'alcalde ha anat confegint la seva acció de govern a cop d'intuïció, d'estratègia, d'idees de fons i també de cops de geni, perquè no. I de portes enfora Baron ha jugat la controvertida carta del diàleg. Controvertida perquè és bo que l'alcalde dialogui amb el màxim número de persones possibles cada dia, però el diàleg públic, aquell que es publicita, és una eina que s'ha de fer servir amb molt de compte, perquè per exemple a hores d'ara l'alcalde Baron no ha rebut la prolífica plataforma de Camí de la Serra que s'oposa a la construcció de 90 habitatges socials però en canvi si que ho va fer, i diverses vegades, amb els membres de la plataforma Salvem Can Fàbregas, numèricament molt inferiors.

Per acabar: dèiem en algun indret "els primers cinc anys de Baron" i caldria apuntar, almenys, si n'hi haurà cinc més d'anys de Baron a l'alcaldia. Tot indica que si, però que com a màxim cinc. I no cal buscar gaires gargantas profundas en aquest sentit; el mateix alcalde ha dit en públic més d'un cop que pretén jubilar-se a l'escola, fent de mestre. Fent càlculs es fàcil entreveure que estem en el segon i darrer quinqueni de Joan Antoni Baron al capdavant de l'alcaldia de Mataró. Un període per rematar les apostes fortes que ha fet en aquest primer període i per començar a dibuixar per on ha d'anar la ciutat en els propers deu o quinze anys. Aquesta, segurament, és ara la feina més important.