Demà de Romeria Roceria! Encara, la Romeria?

"El moment en què pugem la Mare de Déu cap al Parc Forestal és una gran alegria, perquè recordes les teves arrels, revius enyorances i les festes pràcticament iguals a com eren a la terra que un dia vas deixar... el cor batega una mica més depressa i s’alegra". Ho deia Paco Luque, president de la Casa d'Andalusia de Mataró, l'abril de 2005 en una entrevista a la revista Valors. La veritat és que assistir a una Romeria Rociera és una cosa ben divertida i refrescant. Jo no hi havia anat mai fins fa quatre o cinc anys, per motius diguem-ne professionals (on comencen els motius professionals, acaben els personals, segueixen els amicals... en una Romeria?). La veritat és que l'ambient de germanor, d'alegria, d'emoció que s'hi viu... no sé massa on la podem trobar a la nostra ciutat al llarg de l'any, a banda de la Festa Major de Les Santes.

Sovint hi ha qui diu, per deslegitimar la Romeria, que a aquestes alçades de la pel·lícula no té cap sentit celebrar la Romeria Rociera a casa nostra, perquè és una manera de mitificar el seu passat i no integrar-se del tot a la terra d'acollida i perquè els fills dels immigrants dels anys cinquanta i seixanta en realitat ja no se senten de la terra dels seus pares. I per tant ja no hi participen massa. Un altre problema és si se senten catalans, aquests joves, que en molts casos resulta que tampoc. Preocupant. Sigui com sigui és probable que en unes dècades la Romeria Rociera es deixi de celebrar, com tantes altres coss que neixen, creixen i moren. Però bé, també havien desaparegut les processons i mireu com està el pati, malgrat un lent procés de davallada... Veurem, doncs. Mentrestant... "al Rocío yo quiero volver, a cantarle a la virgen María con un olé... Olé! Ole-ole-olé".

· Veure vídeo enregistrat el maig de 2006 per a capgros.com.