Malgrat tot, Mataró aposta per la cultura

El guanyador de la primera Biennal de pintura Torres Garcia Ciutat de Mataró, el cubà Gustavo Díaz Sosa. Foto: S. Ruiz/capgros.com.

En els darrers anys, malgrat el pessimisme imperant -i permanent en el cas de Mataró- hi ha hagut un cert desvetllament de la cultura a casa nostra. Ho podríem concretar amb dues iniciatives: la Casa de la Música Popular [Superada la Cruïlla] i la biennal artística Torres Garcia-ciutat de Mataró [La biennal de les complicitats, reportatge d'un servidor amb fotos de Sergio Ruiz publicat a Mataró Report el juliol de 2005]. Aquell primer Cruïlla va tenir com a protagonistes a Diego "el cigala" i Maceo Parker, mentre que el guanyador de la primera Torres Garcia va ser el cubà Gustavo Díaz Sosa ["No sabia si la meva obra agradaria"]. El propi Torres García també va ser una mica el protagonista del premi de pintura, perquè la majoria de mataronins no teníem ni idea de què aquest pintor tan conegut i important a Amèrcia del Sud era nascut a Mataró.

Tots dos esdeveniments, Cruïlla i Biennal, van sortir a la llum el 2005, després de molts anys de fer xup-xup a les cuines respectives i han situat Mataró, de forma definitiva, en el mapa cultural català: la Casa de la Música en un àmbit i el Torres Garcia-Ciutat de Mataró en un altre (el crític d'art i amic Pere Pascual qualifica el guardó com un dels més importants del país). La sortida a la superficie d'aquestes dues magnífiques iniciatives va coincidir amb l'entrada a l'alcaldia de Joan Antoni Baron, entusiasta de l'art i en general de la cultura, malgrat a nivell polític no hagi optat fins ara per ostentar les competències en aquest àmbit. I li van permetre exhibir múscul cultural, imprimint un nou aire a la ciutat.

Molt més tard, l'estiu de l'any passat, Mataró va convertir-se en seu majoritària del festival Shakespeare de teatre, a la masia de Can Ribot. Un certamen que enguany entoma amb solitari, degut a les dificultats que tenen -encara més que Mataró- els consistoris petits com Santa Susanna, que el va veure néixer. De manera que a hores d'ara, per primera vegada a la història tenim una Festa Major molt potent, de les més importants de Catalunya, un festival musical consolidat i atractiu, un certamen teatral especialitzat amb un gran renom i un premi de pintura que adquireix reconeixement en mica en mica. Qui s'ho podia imaginar, fa deu anys? Els que profetitzaven als anys noranta que Mataró es convertiria en una ciutat dormitori, grisa, insípida... els deuen pujar els colors, i això que la gestió cultural per part de l'Ajuntament és manifestament millorable a hores d'ara.

Amb tot això encara em deixo de citar la qualitat dels espectacles de Sala Cabañes, el dinamisme de l'Aula de Teatre de l'IMAC, l'empremta que deixa des de fa 31 anys la Mostra de Cinema la feina ingent de Caixa Laietana a les seves sales i d'empreses com Capgròs en el camp de l'art, cites anuals com la permanència del Cirera Rock, la tendència a programar música en directe a les discoteques... molts elements, dispars, desconnectats, però que permeten intuir que hi ha algú que ja ha entès el paper de la cultura com a indústria econòmica a l'economia del futur, en línia amb el què s'ha dit en el passat congrés Economia i Cultura organitzat des de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Avui, doncs, que a les 7 de la tarda s'inaugurava la tercera edició de la Biennal a la sala d'exposicions de Caixa Laietana, moltes felicitats, Antoni, Teresa i companyia, membres tots del col·lectiu Sant Lluc per l'Art i treballadors incasansables.