Les europees i el dret a abstenir-se

Demà dijous al vespre comença una nova campanya electoral, una campanya per a aquelles eleccions que més lluny de casa ens queden, els comicis al Parlament Europeu. Una instància en realitat molt important, com totes les de la Unió Europea, i que en major o menor mesura acaba influint en tota la resta de legislació que es fa tan a nivell espanyol com català i també local. Aquest és un detall que requereix un cert coneixement de com funcionen els processos legislatius i és evident que no tothom hi està interessat o no té temps d'interessar-s'hi, excepte si aquestes mesures afecten molt directament als ciutadans, als sectors productius. Al Maresme i a Catalunya d'això en sabem força per qüestió del tèxtil: les grans decisions sobre el futur del sector s'han près a nivell europeu, que és qui ha negociat amb la Xina respecte les quotes d'importació [veure fragment del documental Teixint la ciutat. La història del gènere de punt, Capgròs 2007, amb el mataroní Xavier Bada assistint a una sessió d'un grup de treball sobre el tèxtil del Parlament Europeu presidit en el qual ell alçava la veu dels interessos del tèxtil català].

Podríem seguir reflexionant sobre l'efecte en altres sectors productius de les decisions que es prenen en aquestes instàncies (l'àmbit del comerç), però és força inútil: gairebé sempre parlem de legislacions indirectes que després es "transposen" a nivell espanyol o català, i aquestes darreres són les que alguns ciutadans si que coneixen a través dels mitjans de comunicació. Total, que del que es fa a Europa la majoria de la gent en sap ben poca cosa, si de cas els refilons de debats més mediàtics com el de les 65 hores de treball. I davant el desconeixement de la importància de les instàncies europeus, la majoria opta per "passar", d'aquestes eleccions. Aquest és l'argument a què s'agafa el PSC a l'hora de plantejar campanyes tan contundents i poc positives com l'actual, que segueix amb l'esquer d'assenyalar qui són els dolents de la pel·lícula més que no pas oferir-se els bons, per entendre'ns. Hi ha d'haver una altra manera...

Els mitjans de comunicació i tot el món "políticament correcte" es posa les mans al cap quan veuen que els ciutadans decideixen no votar en aquests comicis, un procés que van en paral·lel a la minva de participació general a les eleccions, tan les espanyoles com les catalanes i les locals. I a partir d'aquí comencen a aparèixer tots els tòpics sobre la desconnexió entre els polítics i els ciutadans, de què la Unió Europea ens queda molt lluny, del desconeixement que en tenim... i sovint acabes pensant que si, que realment cal fer una tasca d'informació, de molta pedagogia sobre la importància dels òrgans que conformen la Unió Europea. I que els mitjans de comunicació, sobretot els públics, haurien d'emetre programes divulgatius, de debat, informatius sobre aquests temes... però per un altre costat penso que tothom que té interès en allò col·lectiu, si vol, pot estar perfectament informat i que ni l'estat ni els mitjans de comunicació han d'actuar de pares carbassers dels ciutadans; ja són prou grans... I m'acaba venint al cap allò que diu sempre un dels meus pares espirituals periodistes, Jordi Rovira [que és notícia per la publicació d'un llibre]: "Tu a una festa només hi vas si et ve de gust, oi? Doncs si les eleccions són la festa de la democràcia, que vagi a votar qui vulgui". Doncs això: seria fantàstic que tothom anés a votar, però la gràcia del sistema és que tothom pugui decidir si exerceix aquest dret o no. Si no ho fan, estan en el seu dret i els que si que votarem no tenim dret a criticar-los.