Una experiència essencial

Ha passat per Barcelona Nando Parrado, l'uruguaià que el 1972 -junt amb el seu company Roberto Canessa- va travessar bona part dels Andes xilens per anar a buscar socors després que l'avió amb què viatjava, amb 44 passatgers més, s'hagués estavellat noranta dies abans en una vall profusament nevada a la frontera amb Argentina. És l'anomenada "tragèdia dels Andes", que tants llibres, pel·lícules i documentals ha generat, cada cop més. La visita de Parrado la recull La Vanguardia en aquesta entrevista.

Aquesta història és un dels meus tòpics. No puc evitar pensar en la importància simbòlica que ha tingut en mi, també respecte la por a pujar a un avió però sobretot pel que fa a com de necessari és dur a terme un viatge intern cap a l'essencial de la vida, saber què és rellevant i que no, què val la pena i què és sobrer. Perquè l'experiencia de la tragedia dels Andes els propis protagonistes l'han llegit en algunes ocasions com un despullament total, una anada a les arrels de la persona humana, on tot es torna una mica més primari, tan els bons sentiments com els negatius. Recordo amb molta fruïció com a la pel·licula Viven dirigida per Frank Marshall el 1992, en un determinat moment, els supervivents cremen centenars de bitllets dòlars per a escalfar-se. Quina paradoxa. El que en un lloc val tant en un altre, al mateix planeta, no val res. I el sentit moral: en una situació difícil sobreviu el ric d'esperit, la persona profunda, no qui té mes diners. Al contrari: segurament el ric es col·lapsa molt més ràpidament en una situacio com aquesta.

La historia de Viven és una passio que compartim amb la meva germana Maria. Amb l'anim "ni corto ni perezoso" que la caracteritza, es va presentar, fa uns cinc anys, a casa de dos dels supervivents, al benestant barri de Carrasco, de la capital d'Uruguai, Montevideo, els quals la van rebre molt amablement. El resultat està en el monogràfic de Valors de desembre de 2004 que podeu consultar aquí.