L'ocàs de les 'low cost'

Feia tants anys que viatjar en avió s'havia convertit en un luxe que, en el moment en què es va obrir un període de democratització d'aquesta pràctica, tots plegats vam tornar-nos uns entusiastes de les companyies low cost, i així EasyJet i Ryanair, per citar-ne dues, han fet consecutivament l'agost. La fantasia de poder viatjar cada cap de setmana, ràpid i barat, ens va pujar al cap a tots plegats, sobretot a aquells que no havien pogut gaudir massa d'aquest plaer fins al moment. Tot plegat, doncs, molt lògic i normal.

Ara, passat un temps, les coses s'han posat al seu lloc. Comprovem com fer un viatge molt curt en low cost no surt tant a compte ni a nivell de preus ni tampoc de cansament (cal recordar que la base de la feina d'aquestes companyies és rebaixar espectacularment el preu del bitllet gràcies a l'ús d'aeroports perifèrics -Girona i Reus en el cas català- i la supressió dels serveis a dalt de l'avió, com són repartir un refresc o un diari per consumir mentre es fa el trajecte). El temps que es triga a cobrir la distància entre aquest aeroport secundiari i la ciutat de destinació real sovint és superior a una hora, de manera que trasllat entre el punt d'inici i el final s'allarga d'una forma excessiva. Malgrat que el cost de l'avió segueix sent molt barat, la sensació de cutrerio que desprenen alguns avions i sobretot les instal·lacions aeroportuàries són un fre cap al seu ús. Cada cop més. I la sensació d'haver de pagar per tot -Ryanair volia fer abonar l'anada al lavabo dalt l'avió- es fa insuportable, com si formessis part d'un atracament.

Per si fos poc un dels viatges estrella en avió que duem a terme els catalans, el trajecte fins la capital, l'anomenat "pont aeri", es pot completar ara amb tren, a un cost relativament alt però una mica inferior al del pont aeri. La comoditat, el bon gust i la puntualitat de l'AVE... van guanyant la partida, segons demostren les estadístiques. I d'altra banda, les companyies low cost cada cop tenen més dificultats per mantenir el seu model, per la pujada del carburant i la necessitat de maximitzar beneficis, ara que estem en temps de crisi. De manera que es preveu una convergència paulatina entre les low cost i les companyies de tota la vida. Totes excepte la pròpia Ryanair, que vol anar fins al final amb el seu model, a totes.

En resum: com a clients hem guanyat perquè volar és més barat i més fàcil, però potser no tant com ens havíem pensat ara fa mitja dotzena d'anys.

· Article recomanat: God Save the Queen, de Joan Safont.