Maria Coma va demostrar aquest divendres al Clap de Mataró perquè alguns s'atreveixen a presentar-la com l'ambaixadora catalana de la cantant Bjork. I quedar-se tan ampla un cop dit això. La cantant barcelonina, que actuava en el marc del cinquè cicle de Músiques Tranquil·les organitzat per la Casa de la Música Popular, va lluir la seva doble capacitat com a intèrpret vocal i com a pianista en el concert de presentació de Linòleum a la capital del Maresme. La sensibilitat, la delicadesa, és la seva marca de la casa. Però és que a més, realçant la seva proposta musical, a Maria Coma l'acompanyen dos altres intèrprets que toquen els seus respectius instruments de forma particular: Jordi Lanuza, capaç de convertir el seu baix en instrument melòdic i en bateria depenent del moment, i Pau Vallvé, amb una síncopada intervenció a la bateria de la qual extreu una sonoritat molt més propera a la percussió que no pas a aquest clàssic instrument del pop-rock. L'emplaçament del concert, a la sala petita de la popular discoteca mataronina, es va demostrar ideal per a un concert d'aquestes característiques, que sense arribar a ser tímid requereix d'una esfera espaial recollida i també, perquè no dir-ho, d'una certa predisposició positiva dels oients. JOAN SALICRÚ
Maria Coma va demostrar aquest divendres al Clap de Mataró perquè alguns s'atreveixen a presentar-la com l'ambaixadora catalana de la cantant Bjork. I quedar-se tan ampla un cop dit això. La cantant barcelonina, que actuava en el marc del cinquè cicle de Músiques Tranquil·les organitzat per la Casa de la Música Popular, va lluir la seva doble capacitat com a intèrpret vocal i com a pianista en el concert de presentació de Linòleum a la capital del Maresme. La sensibilitat, la delicadesa, és la seva marca de la casa. Però és que a més, realçant la seva proposta musical, a Maria Coma l'acompanyen dos altres intèrprets que toquen els seus respectius instruments de forma particular: Jordi Lanuza, capaç de convertir el seu baix en instrument melòdic i en bateria depenent del moment, i Pau Vallvé, amb una síncopada intervenció a la bateria de la qual extreu una sonoritat molt més propera a la percussió que no pas a aquest clàssic instrument del pop-rock. L'emplaçament del concert, a la sala petita de la popular discoteca mataronina, es va demostrar ideal per a un concert d'aquestes característiques, que sense arribar a ser tímid requereix d'una esfera espaial recollida i també, perquè no dir-ho, d'una certa predisposició positiva dels oients. JOAN SALICRÚ
Comentaris