[Diaridelamusica.com] La nova vida de Gerard Quintana sorprèn els mataronins

Feia dinou anys que Gerard Quintana no actuava en públic a Mataró. La darrera ocasió havia estat durant una calorosa i polèmica nit d’estiu de 1991, a l’antic Parc Central, en el concert de la Festa Major de Les Santes d’aquell any, compartint cartell amb Sau. Una actuació durant la qual Quintana i els seus companys de Sopa de Cabra van rebre, com va ser habitual durant un temps, l’impacte de diversos objectes contundents llançats per una part del públic enfebradament nacionalista que es dedicava a boicotejar-los els concerts després d’anunciar la seva intenció d’enregistrar un disc en castellà.

Han passat molts anys, tota una vida, d’aquells fets. Gerard Quintana, pel qual a vegades sembla que no hagi passat el temps, va estrenar deu anys després d’aquell concert a Mataró una segona vida en solitari. Després d’una etapa intimista en què va dedicar-se a reconstruir la seva proposta musical a base de versionar i posar música a poemes d’altres, ara ha ressorgit de les cendres i es presenta amb el nou disc Deterratenterrat com un reporter que capta els sons i les veus de la ciutat que l’ha acollit en els darrers temps, la postmoderna Barcelona.

El concert d’aquest dissabte al Casal Nova Aliança era, per tant, un concert molt esperat per la facció local del carismàtic cantant, que va aconseguir congregar unes dues-centes persones tot i no omplir el recinte. Un públic que venia disposat a retrobar-se amb el seu ídol però que va estar molt fred durant la interpretació dels temes del nou disc Deterraenterrat, excepte en el single Barcelona. Lògic, perquè l’àlbum és tan eclèctic que acaba distraient l’orella de l’espectador. Quintana s’ha reinventat d’una forma tan radical que resulta difícil reconèixer el cantant neohippy de tota la vida.

El concert va ser desigual i li va faltar ritme, sobretot quan Quintana va fer durar Mataró-Llavaneres un innecessari quart d’hora. Només es va animar amb la interpretació de La Crosta i sobretot d’una magistral i lenta interpretació de Caic, probablement la millor cançó que ha escrit en la seva època en solitari. El gironí va estar encertat -i això sí que era difícil- a l’hora de fer el necessari tribut a Sopa de Cabra amb la interpretació de El boig de la ciutat, una peça que recobra actualitat en l’imaginari de Quintana perquè relliga la seva renovada vocació urbana amb els inicis de la popular banda gironina al barri vell de la ciutat.

Gerard Quintana és home de moltes vides, com els gats. Ara n’ha estrenat una de nova que podria donar molt de si en el futur, però que -de moment- tot just s’intueix.

* Crònica del concert de Gerard Quintana pel Diaridelamusica.com.