LaRiera48: El baronisme aixopluga Baron

No era el primer acte que organitzava però, per les característiques de la cita, el de dimecres passat al Casal Nova Aliança serà amb tota seguretat la convocatòria més sonada de la Plataforma Alcalde Baron en tota la seva història, un col·lectiu nascut des de l'oficialisme en els prolengòmens de la campanya de les passades municipals per a emfatitzar la imatge del candidat socialista com a governant de la ciutat, a l'estil del que pretenen ara els estrategs de carrer Nicaragua amb el president Montilla. Va ser un acte sorprenent per a qualsevol observador de la política local, molt emotiu, parlant molt més des del cor que des del cap: unes 150 persones es van concentar per donar suport a Joan Antoni Baron davant el procés judicial al qual es veurà sotmès i que començava precisament el mateix divendres amb la primera citació judicial.

Curiositats de la política, a la mateixa hora la competència havia organitzat un bolo en el barri de tota la vida de l'alcalde, el Pla d'en Boet. Així, mentre el cap del grup municipal de CiU intentava convèncer la nombrosa concurrència del Centre Cívic del Pla d'en Boet de la necessitat d'aturar fos com fos l'obertura del macroprostíbul al polígon de les Hortes del Camí Ral, l'alcalde Joan Antoni Baron es rodejava d'amics, coneguts i saludats en un petit bany de masses al al rovell de l'ou del Mataró Centre. Ho va apuntar magníficament la companya Elisabet Solsona en el bloc Sobre el terreny [aquí] que acaba d'obrir a la nova pàgina web dels serveis informatius de Mataró Ràdio, MataróNotícies.cat [aquí]: el socialista en terreny tradicionalment convergent i el convergent en territori tradicionalment socialista. Una imatge ben gràfica.

El cert és que, segurament degut a una debilitat personal de Baron pel món de la història, la llengua i la cultura popular catalanes, l'alcalde ha consolidat des que és alcalde la seva presència en ambients matarocèntrics en els quals el sol nom del PSC provoca urticària. Potser l'exemple dels Capgrossos és el més evident: Baron és un personatge estimat, a la colla, un més, i també un dels que més s'hi ha implicat sobretot des que van anar mal dades arran de la mort de la jove Mariona Galindo. A ningú estranya, per tant, que dimecres passat tan el president dels Capgrossos, Carles Guanyabens, com els pares de la Mariona fossin al Casal Nova Aliança. L'altra gran debilitat de Baron, aquesta ja més històrica, són els esports, cartera de la qual va ser responsable quan feia els seus primers moviments dins l'ajuntament, a partir de 1995 -el 96, també quan les coses anaven malament pels socialistes, es va afiliar al partit-. Doncs allà hi havia Josep Nonell, històric president del Club Handbol Mataró (al vídeo). I així podríem anar dient amb altres col·lectius i personalitats de la ciutat.

Baron no ha renegat mai del PSC ni sembla que tingui intenció de fer-ho mai -Paulí Mojedano l'ha acusat sempre de ser més partidista que l'anterior alcalde, Manuel Mas- però si que sembla evident que la figura de l'alcalde ha aconseguit vèncer algunes resistències del Mataró de tota la vida -precisament perquè no n'és, perquè no va néixer a la capital del Maresme- que a Mas se li feien absolutament costa amunt. Com a partidari acèrrim de la Festa Major, per exemple, Baron ha travat bona relació amb les diferents colles de la ciutat, un ambient pel qual Mas va anar prodigant-se cada cop menys a mesura que sumava anys a l'alcaldia. L'alcalde és en aquest sentit, el candidat robot ideal pel PSC perquè projecta la imatge de la Catalunya integrada com ningú, patriota català que no renega del projecte d'Espanya. I és en aquest sentit que es pot entendre la presència a l'acte de dimecres de moltes persones que, sense haver votat mai el PSC ni amb voluntat de fer-ho en el futur, van voler acostar-se fins a Baron per donar-li suport en un moment personal complicadíssim com el que atravessa.